NOVES DADES SOBRE L'INDEPENDÈNCIA

 

11 de setembre de 2012

Dia 24 d'agost de 2013, dissabte.

S'apropa l'onze de setembre i amb les vacances, l'apatia de la gent, els mitjans de comunicació que tampoc estan gaire incisius, dona la impressió que aquell foc que hem de mantenir viu, es vagi apagant poc a poc i seria fàcil caure en el desànim i intuí que no poguéssim arribar a bon port, que els polítics negociadors, fessin alguna errada que pugui hipotecar la Independència en el futur.

 

Evidentment, Castella, (el Govern Espanyol), no entrarà a dialogar, ans al contrari, farà tot el possible perquè això no arribi enlloc. Per tant, ens hem de refiar del Dret Internacional i les Potencies que ens envolten. Elles, sí coneixen prou be "el problema dels catalans", varen participar en la desfeta, i a pesar dels morts i l'abús de poder de Felip V, envers l'Aragó i els Països Catalans. Cap d'aquestes Potencies va aixecar un sol dit per evitar que aquest, (net del Rei de França), ens prengués la sobirania, i tractés als seus habitants i territoris, com a súbdits del seu regne, amb qualitat d'esclavatge!!.

¡No els va fer esclaus, perquè un esclau, rendeix menys que un català lliure sense drets!!

En quan a les potencies aliades, que a la Guerra de Successió van lluità al costat de Catalunya: (Àustria, Holanda, Anglaterra i Portugal), varen traí a Catalunya. Primer al signar el Tractat d'Utrecht, sense comptar amb la representació de aquest regnes sotmesos.

I segon, quan va acabar la guerra amb la victòria de Felip V, sobre: (l'Aragó, Valencia, Balears i Catalunya  "Setge de Barcelona l'Onze de setembre 1714"), permetent-l'hi a aquest, incomplí els acords signats, en aquell Tractat.
Amb l'Abolició dels Drets i Furs de aquest quatre Regnes, (cosa que no va fer amb Navarra i País Basc, donat que aquest regnes, l'ajudaren, deixant passar les tropes per els seus territoris de França a Castella per ajudarl'hi a la guerra amb l'Aragó i els Països Catalans). Va proclamà els "Decrets de Nova Planta", com a càstigs per fer-l'hi front, defensant la seva dignitat, la seva llengua i la seva identitat.
¡En aquells temps, ja existia El Dret Internacional!!.

L’ importància de aquesta abolició, es pot evidenciar, veien com el País Basc i Navarra, tenen Tractats especials, econòmicament, que inclòs en temps d'en Franco, no els van perdre.

 

L'excusa, de les Potencies de llavores.- "El perill de trencar l'equilibri de forces a l'Europa de aquells moments"

Tractat d'Utrecht

Estic llegint un llibre sobre la Independència de Catalunya, de Albert Pont, (DELENDA EST HISPANIA). Ara estic en el capítol que parla del Dret Jurídic que Catalunya té per proclamar-se Independent Unilateralment. Jurídicament el té tot, però em preocupa que amb la negociació, facin quelcom d'errada.
Vedades polítiques, sempre han estat. Ara se m'acut una d'un dirigent socialista, a la celebració dels 200 anys de la Constitució de Cadis, va comentar que "España, quizá se equivocó al elegir a Cataluña en lugar de a Portugal".

A Madrid l'hi varen muntar un "pollo", perquè de alguna manera, reconeixia que Catalunya tenia el mateix Estatus que Portugal. D'altres li deien que els catalans es podien sentir ofesos (??). Aquí també va haver alguns que s'ho van agafar malament. Jo penso que aquest home, sabia molt bé el que deia. En certa manera comparava Catalunya amb Portugal. Realment era axis, Castella i Portugal han nat de la mà moltes vegades. Amb Catalunya, també han anat de la mà sovint, però a partir de l'Onze de Setembre de 1714, entre els dos Regnes, ¡n'havia un cordill i un collaret, la mà la posava Castella i el coll Catalunya!! 
 

Tornant a les negociacions, que han de començar amb el Govern de Madrid i l'apel·lació posterior a les Organitzacions Internacionals, donat que l'ONU, per aquest assumptes no té cap forca.... Estats Units d'Amèrica, no crec que es mulli amb aquest cas que pertany a la Unió Europea. Econòmicament poden intentar atraure l'interès de Xina i Japó i emocionalment per empatia, molts països de Sud-Amèrica. Però de pes, em fa que estarem en mans de les mateixes potencies de fa tres segles.

Cal que els experts que portin aquestes negociacions, siguin molt bons negociadors i facin atenció. Igual podrien vendre un desenvolupament intensiu del Mediterrani Peninsular, pactat amb Espanya, amb la qual cosa, Europa pot sortir beneficiada, donat que aquest països no son ton tus i veuen perfectament que tard o d'hora, si Espanya no canvia la estratègia de govern, s'ensorrarà, amb Catalunya i sense. El poder econòmic de la Espanya d'ara, esta a Catalunya, País Valencià, Balears, Murcia, Andalusia, Galicia-Astúries, Cantabria-Euskadi, Navarra-Rioja-Aragó. ¿Què no s'ha ne donen que Espanya es un conjunt de nacions-pobles perifèrics, on el comerç afavoreix a aquest pobles d'arran de mar, per la seva idiosincràsia, la seva situació estratègica, la seva cultura vers el treball? No l'hi poden imposar una política centralista, radial on tot ha de passar per Madrid, situada al mig del no res i amb una cota de 670 m. d'alçada.
Els tècnics i entesos, asseguren que fer passar productes, serveis, mercaderies, etc. a aquesta alçada, costa una fortuna. Només per la egolatria de aquest sistema de govern!!!
La política d'Infraestructures dels darrers trenta anys, (pagades, bona part per la UE), estan dissenyades per el primer Borbó, (Felip V) que encara deu pul·lular, si mes no, el seu esperit per els Ministeris de Madrid.
 
Possibles Negociacions!!
AMB EUROPA: Compromís de prioritzar les infraestructures de la Mediterrània, (Ferroviàries, Marítims, Autopistes, etc..) per a dona abast al trànsit de productes de aquest països amb Europa, amb el cost mínim possible, amb acords amb el Govern de Madrid i les Comunitats involucrades.

AMB MADRID: Màniga ampla, amb les contraprestacions a curt o mig termini, per les transferències de serveis comuns que ens han de deixar.
Amb la independència de Catalunya, tindrien l'excusa per donar aquest canvi de rumb al sistema de govern, que molts economistes d'ells, saben que necessiten i amb l'ajut que Catalunya els donaria durant uns anys, passaria la crisis. En el futur, els tres Estats de la península Ibèrica, (respectant la igualtat de drets, però tenint en compte els llaços de convivència viscuts), poden propicià una situació econòmica millor que la viscuda, fins ara.

Aquest negociadors catalans, jo els hi demanaria, dues premisses:
 

- Que no fem cap pas enrere en quan a Drets Jurídics, (S'ha vesat la sang de molts herois catalans per aquest Drets).

 

- Que tot això no avoqui en un bany de sang, tipus de les revolucions àrabs.!?

¡Preguem tenir sort!!!!



Primera estelada-1918

Julián Lucena.