20 nov 2017

Catalunya: Crisis (1917-2017)

1917
2017
 









Anàlisis comparatives de dades entre el Procés català actual i els esdeveniments que es van produir a Espanya, ara just, fa cent anys, durant la crisis de 1917 que va anar de poc que no acabés amb la monarquia que passava pel període de Restauració borbònica monàrquica.
 
Juliol de 1916, al XII congrés de la UGT, acorden fer un front comú amb la CNT i anomenen un Comitè per coordinar una vaga general el dia 18 de desembre de 1916. La vaga va ser un èxit total, i el sindicat de la UGT va començar a parlar de repetir la operació, però amb el partit Socialista i la Lliga de Catalunya a la reivindicació.
 
Veient  el Comte de Romanones, President a les hores del govern a Madrid, el rumb que prenia el tema va declarar l’estat de excepció, amb intervenció de l’exèrcit. Ordenà l’empresonament dels membres del comitè de vaga que van trobar. D’altres hi havien fugit a l’exili a França. Als presoners, els van condemnar a cadena perpetua.
                                         ******

Al 1917, és van propiciar 3 desafiaments al govern conservador i monàrquic d’Eduardo  Dato a Madrid. Aquest fets van culminar amb la vaga general del mes d’agost:
1)  Militar.- En crear-ne les Juntes de Defensa.
2) Polític.- Assemblea de Parlamentaris celebrada a    Barcelona, convocada per la Lliga Regionalista  Catalana.
  
    3) Social.-  Amb la Vaga  indefinida d’agost de 1917, 
        però que no va arribar a una setmana.

En plena I guerra mundial, Espanya que va ser neutral i no participava, és beneficià del comerç i els negocis que comporten les guerres. Enriquiment desorbitat dels aristòcrates i oligarques a través de les grans empreses, creixement de la inflació generant pobresa extrema al poble, es crea  una crisi semblant a la que patim actualment, crisi econòmica i desequilibri en la distribució de la riquesa. Això en quan a l’economia, per què referent a la política, el poble demanava un canvi de sistema polític, enderrocar la monarquia i proclamar una república.
Encapçalat per Catalunya, País basc, Astúries, Valencia, Andalusia i Extremadura, els partits polítics, amb els sindicats, CNT a Catalunya i UGT a la resta, van plantejar una Vaga General indefinida que en anar convocada junts amb els partits polítics, es va convertir en un moviment revolucionari, contra el govern conservador de Eduardo Dato.

Amb moltes dificultats, la vaga revolucionaria es va convocar del dia 10 al 13 d’agost de 1917 amb unes conseqüències terribles. Per reprimir-la, l’exèrcit va fer una intervenció molt violenta. És van produir: 71 morts, 156 ferits i 2000 detinguts. Tampoc es va respectar la immunitat parlamentària. Per sortir del problema, el rei va proposar un nou govern, encarregant-li a Garcia Prieto perquè convoqués eleccions anticipades pel febrer de 1918.

Aquelles eleccions, els partits polítics van posar a les llistes electorals, els presoners polítics i els exiliats, amb la qual cosa, el govern els va bé d’indultar.
Bo, amb aquesta exposició meva, barroera. En un context diferent, veig una similitud amb el que està passant ara a Catalunya, tot i que ara el Procés és més profund i ens juguem la independència total‼ També, em sembla veure un paper dels polítics catalans d’aquell moment, més participatius, tinguts en compte i respectats. No veig el menyspreu que ara senten els espanyols envers Catalunya.
Per les informacions que jo he llegit sobre aquells afers, continuen els problemes de sempre: 
  1. 1)      Territorial, amb domini d’un centre sobre  els  pobles   perifèrics més productius amb superioritat en: Comerç, industria, economia, demografia, agricultura i sobre tot, democràcia.
2)       Necessitat de canvi de sistema polític on la distribució de la riquesa fos més justa, que tothom tingués accés a l’escola i la sanitat i aconseguir una societat més culta i preparada.
3)      Canviar la monarquia per una república efectiva i transversal! La diferència amb el que està passant ara, és que Catalunya s'enfronta a l'estat espanyol, tota sola. Per això l'enfrontament i la rancúnia i menyspreu de la resta de pobles d'Espanya a excepció del País basc i Balears, perquè els valencians, no els veig gaire favorables al Procés!

Julián Lucena.






29 jul 2017

Els nostres somnis traïdors!




Xerrada al CCV.

Ahir van fer la xerrada a Vilartagues, on jo vaig participar presentant a l'economista Kernan, fill de la Montserrat Vallribera.
No hem aconseguit l'efecte que volíem!!
Només hi érem nosaltres, els de sempre, els ja convençuts i 6 ò 7 persones noves, interessades en escoltar en Kernan que va fer una exposició demoledora sobre el que és Espanya ara, i el futur que ens espera si no marxem. Tant de bo marxem Jaaa!!
El fet de ser divendres, les 18:00h, quasi fi de mes, la gent d'allà dalt, que no volen escoltar, estan tancats als seus ideals espanyolistes esperan que tornin els seus temps, com si rés no bes passat.
De fet viuen entestats amb la seva idea de tornar a la seva terra d'on van venir, emportant-se el que tenen aquí (tot) sense adonar-se que si teòricament fos possible, en arribar allà es trobarien que estaven equivocats. No perquè allò hagi canviat gaire! Sinó perquè, probablement els seus fills nascuts aquí, no volen marxar amb ells?
......./
Portar la casa amb jardí i piscina a Múrcia o Andalusia, pot ser una feina feixuga?.... Però amb calés o somiant es pot fer tot!! En arribar allà poden pensar: -Carai, quin canvi que ha fet això!
No!, el canvi l'han fet ells sense adonar-se.

Han perdut els millors 50... anys de la seva vida somiant i m'atreviria a dir odiant! Per una quimera que només ha estat a la seva ment.

Voltant pel poble, l'hi pregunta a una senyora pel "Patichulo" el seu amic de col·legi que estava una mica coix. (Amb ell, recordava quan de nit, l'hi obrien la porta de l'estable al "Bolindro" on tenia la vaquilla, la somera i de vegades gallines)
L'endemà, el Bolindro maleïa el malparit que l'hi havia fet aquella bajanada.
Una senyora li va dir que el Patichulo hi havia marxat a França uns dos anys desprès d'ell. Tant sols hi havia tornat al poble una vegada, amb dues filles. Les noies només parlaven francés entre elles i el pare les renyava sempre per això.
Es va acomiadar de la Senyora "Rosa". A la seva ment va venir la imatge d'aquella noieta prima de cara tan bonica que cada matí passava per davant de casa seva per anar a buscar la llet, "la Rosita", de la que ell estava enamorat però que mai li havia dit.

Va fer un tomb pel poble! Però no va trobar cap lloc on posar, la seva casa catalana amb jardí i piscina.....

                                                  

Aquell dematí és va aixecar d'hora, i disgustat. Després de dutxar-se, la seva imatge al mirall, li va fer pensar amb la de la senyora Rosa del seu somni.... Anant capa el Casal de Vilartagues, només pensava guanyar a la botifarra.... evidentment, no els hi diria res als seus amics..
COM SON TRAIDORS ELS NOSTRES SOMNIS!!!

 
Les 6 ò 7 persones que van venir a la xerrada, fora dels nostres, vull dir els de l'ANC, són:
Julián, Eugènia i Luís (Germà de Carmela), Vidal el fuster veí del taller d'en Pep. Pere Moreno de MES i Daniel López, marit de Gloria.

                                        

Index.


Día 28-07-2017 Centre Cívic Vilartagues  PLAÇA SALVADOR ESPRIU
Apunts per seguir la xerrada:

KERNAN HEINZ
1r.-  INICI, PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA (Salutacions, agraïments)


2º.- LLEGADA A SANT FELIU EN 1965.


3º.- IDENTIDAD, AÑORANZAS.


4º.- INTEGRACION, LENGUA. 


5º.- TENDENCIAS POLITICAS Y SOCIALES


6º.- NO EXISTEN PUEBLOS RICOS NI POBRES…
  

7º.- ANALISIS POLITICO Y SOCIOLOGICO (LAS 2 ESPAÑAS) A y B


 8º.- CAMBIO DE MENTALIDAD A INDEPENDENTISTA.

 

9º.- ETERNO! MODELO POLITICO DE ESPAÑA‼

10.-DEBER DE AGRACECIMIENTO Y APUESTA POR REFERENDUM Y
      ¡VOTEM SI‼ 

 ACOMIADAMENT I PRESENTACIÓ KERNAN‼
                                                      _________________________

Apunts!
PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA A DESENVOLUPAR
1r)    -BONA TARDA A TOTHOM, SOC JULIÁN LUCENA…  SOM DE L’ANC… GRÀCIES PER VENIR A ESCOLTAR-NOS AMB AQUESTA TARDA TAN CALOROSA.
GRÀCIES TAMBÉ A L’ASSOCIACIÓ DEL CCV, A KERNAN QUE ENS EXPLICARÀ ELS ASPECTES ECONOMICS I DUBTES QUE POGUEM TENIR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
 
ARA….DEMANO DISCULPES ALS MEUS AMICS DE L’ANC, AMB ELLS, (SEMPRE PARLEM EN CATALÀ), PERÒ M’ESTIMO MÉS PARLAR EN CASTELLÀ QUE ÉS LA MEVA LLENGUA MATERNA...
 
 -BIEN...CUANDO ME PROPUSO ALBA QUE LES AYUDARA A ORGANIZAR ESTE EVENTO, COMO YO ESTABA HACIENDO AQUI CLASES DE CATALAN, CONOZCO A MUCHOS DE VOSOTROS Y VOSOTROS ME CONOCEIS A MÍ, HICE GESTIONES PARA CONCERTAR LA DISPOSICIÓN DE LA SALA Y POCA COSA MÁS:
 
LOS COMPAÑEROS DE LA ANC,  ME PIDIERON QUE YO PRESENTARA AL SR. KERNAN Y OS DIJERA UNAS PALABRAS,.. ¡EN PRINCIPIO, LES DIJE QUE NO!!
YO NUNCA HE HABLADO EN PUBLICO NI TENGO DISCURSO CON FUNDAMENTO PARA DEFENDER LO QUE ES EL ESPIRITU DEL PROCÉS!!
 
DESPUES A CASA PENSE QUE TAL VEZ SI PUDIERA EXPLICAR ALGO:
-PODRIA DECIROS COMO YO HABIA LLEGADO A LA CONCLUSION DE HACERME INDEPENDENTISTA, COSA QUE NO ERA HACE 10 ó 12 AÑOS.


2n.- LLEGADA A SANT FELIU EN 1965.

EL DIA 14 DE FEBRERO DE 1965, LLEGAMOS A CATALUNYA, PROCEDENTES DE ANDALUCIA, MI MADRE CON 6 HIJOS, PUES MI PADRE Y MI HERMANO ANDRÉS HABIAN VENIDO ANTES Y VIVIAN CON UNOS TIOS MIOS.

MIS PADRES EN 17 AÑOS DEAMBULANDO POR ANDALUCIA, SE FUERON CARGANDO DE HIJOS, HASTA 7, (1 HIJO CADA 2 AÑOS CASI), HASTA 6 SITIOS DIFERENTES: 4 DOMICILIOS EN LA PROVINCIA DE GRANADA Y 2 EN LA DE CÓRDOBA.

MI PADRE, UN JORNALERO AGRICULTOR TRABAJANDO PARA TERCEROS…EN PUENTE GENIL ALQUILÓ UNA HUERTA…LA RUINA MÁS ESTREPITOSA‼! Y DECIDIÓ…EMIGRAR??

PUENTE GENIL FUE EL ÚLTIMO LUGAR, (PARA MI MADRE EL PEOR)

YA EN SFG. EN 2 SEMANAS, YO EMPEZÉ A TRABAJAR EN UNA EMPRESA DE CONSTRUCCION, MI HERMANA EN UN HOTEL, MI PADRE Y ANDRÉS YA TENIAN SUS TRABAJOS DE ANTES Y EN POCO TIEMPO, NUESTRA SITUACIÓN ECONOMICA CAMBIÓ 180º, A MEJOR.

3º.- IDENTIDAD, AÑORANZAS.

CON (40 A.) CUANDO TE VAS DE TU TIERRA, (AÚN SIENDO PARA MEJORAR) LA SENSACIÓN DE DESARRAIGO QUE SIENTES, AGUDIZA Y PROFUNDIZA TU SENTIDO DE IDENTIDAD. TIENES QUE DEJAR TU FAMILIA, AMIGOS, COSTUMBRES DEL SITIO DONDE HAS NACIDO: AÑORAS MÁS TU TIERRA: OLVIDAS LO MALO Y ECHAS DE MENOS LO BUENO.

CON (14 a.) PARA LOS HIJOS ES DIFERENTE. YO, DESDE MI PUNTO DE VISTA DE NIÑO, LO QUE DESEABA ERA CRECER, EN TODOS LOS SENTIDOS: PROFESIONALMENTE, FORMAR UNA FAMILIA, HACER AMIGOS, CONOCER COSAS NUEVAS, DESARROLLARME Y APRENDER. ADEMAS…MUY RAPIDO‼

SUPE PRONTO, “QUE MI SITIO ESTABA AQUÍ”

4º.- INTEGRACION Y LENGUA.

SEA COMO FUERE, MI DESEO DE INTEGRACIÓ FUE INMEDIATO.

LOS PRIMEROS MESES DE VIVIR AQUÍ, HICE AMIGOS QUE ERAN VECINOS Y COMPAÑEROS DE TRABAJO. TODOS ELLOS HABLABAN CATALÁN O AL MENOS LO ENTENDIAN PERFECTAMENTE Y CUANDO SALIAMOS EL DOMINGO Y NOS JUNTABAMOS CON LAS CHICAS PARA IR AL CINE O EL BAILE EN NUESTRAS CONVERSACIONES, QUE NORMALMENTE ERAN EN CATALÁN, CUANDO SE DIRIGIAN A MÍ, TENIAN QUE CAMBIAR A CASTELLANO PORQUE YO NO LOS ENTENDIA.

ESO ME PRODUCIA UN SENTIMIENTO DE FRUSTRACIÓN QUE NO PODIA PERMITIR Y DECIDÍ APRENDER CATALAN POR LA VIA RAPIDA. INTENTABA HABLARLO CON LAS 4 PALABRAS QUE YA SABIA.

EN LA OBRA, TODOS LOS ESCRITOS EN CATALAN QUE ENCONTRABA, ME LOS LLEVABA A CASA Y ME LOS APRENDIA DE MEMORIA.

TAMBIEN ENCONTRABA LIBROS VIEJOS Y FULLETONES MEDIO ROTOS. MIS METEDURAS DE PATA COMO “EL COP D’ESPARGATA”, EN LA OBRA NO ERA IMPORTANTE, PERO CON LAS CHICAS CUANDO LES DECIA A ALGUNA “LLURS ULLS SON MOLT BONICS” O SE REIAN DIRECTAMENTE DE MI, O SE QUEDABAN PASMADAS PORQUE NO SE ENTERABAN DE NADA‼

Debian pensar que era más cursi que un paleta con pajarita‼

5º.- TENDENCIAS POLITICAS Y SOCIALES

DE LA ESCUELA, YA SALÍ ANTI-MONARQUICO, (mi maestro de política era falangista y nos decía que los enemigos principales de la patria eran: los comunistas y los reyes)

Mi padre era rojo y en la guerra estuvo en la zona roja y cuando acabó se llevaron preso a mi abuelo a un campo de concentración de Burgos, 8 ó 9 meses.

- DESPUES DE LA MUERTE DE FRANCO, EN LA TRANSICION, YO PENSABA QUE UN DIA U OTRO, LOS PARTIDOS POLITICOS DE IZQUIERDAS PLANTEARIAN UN CAMBIO EN EL MODELO POLITICO PARA PREGUNTARLE AL PUEBLO SI QUERIA  CONTINUAR COMO MONARQUIA O COMO UNA REPUBLICA???

Ni Felipe González, ni Carrillo, ni los nacionalistas (catalanes ni vascos). Solo ERC, mantenían su ideología, haciendo honor a su nombre‼ PARA MI:

- LA TRANSICION, Buena, teniendo en cuenta de dónde veníamos.

- CONSTITUCION, Nefasta, como se ha demostrado ahora!

-FORMACION Y TRASFORMACION DE LA U.E. demasiado rápido

-ESTATUTS DE CATALUNYA, del 2006: El que salió del Parlament de Catalunya con el 90% de soporte de los Diputats a favor, y el que ha quedado después de cepillárselo en el Congreso de Madrid, y  en el 2010, vuelve a cepillárselo el TC. (Así lo dijo mi paisano Alfonso Guerra)

 Otra famosa frase “El Estatut de Catalunya será, como los catalanes quieran que sea” (Presidente Rodríguez Zapatero).

 6º)   NO EXISTEN: PUEBLOS RICOS NI POBRES!

EXISTEN: PUEBLOS BIEN ADMINISTRADOS ó MAL ADMINISTRADOS

EN EL SIGLO XVI, ENTRABAN LOS BARCOS DE LAS COLONIAS AMERICANAS CARGADOS DE ORO Y PLATA POR SEVILLA, LLEGABAN A MADRID O TOLEDO Y CONTINUABAN HACIA HOLANDA, ALEMANIA, ITALIA… PARA PAGAR LAS DEUDAS E INTERESES A ESOS BANQUEROS, MUCHO MAS LISTOS QUE LOS CASTELLANOS. TENIAN DEUDAS CON ELLOS POR LAS MUCHAS GUERRAS QUE EMPRENDIAN CONTRA LOS TURCOS, INGLESES, FRANCESES….EN TIEMPOS DE FELIPE II, CUANDO EN SU IMPERIO NO SE PONIA NUNCA EL SOL‼ (SU GOBIERNO HIZO QUIEBRA 3 VECES)

CUANDO ESTO OCURRIA, A ELLOS NO LES PASABA NADA, PERO EL PUEBLO SE MORIA DE HAMBRE!!
ENTONCES, SE DABAN UNA VUELTA POR SUS PUEBLOS DE: EXTREMADURA, ANDALUCIA, VALENCIA, CATALUNYA, BALEARES, ARAGON, NAVARRA-PAIS VASCO, ASTURIAS-GALICIA Y LOS COSIAN A IMPUESTOS PARA PODER SEGUIR CONSTRUYENDO SUS MONASTERIOS Y CASTILLOS DESPAMPANANTES‼!
TODOS ESTOS PUEBLOS, SON PERIFERICOS: LOS MAS IMPORTANTES EN EL MEDITERRANEO; LOS OTROS EN EL CANTABRICO!!.............

7º.- ANALISIS POLITICO Y SOCIOLOGICO (LAS 2 ESPAÑAS) A y B

-         ESPAÑA REPUBLICANA

-         ESPAÑA “MONARQUICA”

*Aclarar todos los matices.

LA ESPAÑA AUTONOMICA ESTA DIVIDIDA EN DOS.

ESA DIVISION EXISTE EN TODAS LAS AUTONOMIAS, LAS NACIONES, PUEBLOS, CIUDADES: DE AHORA, DE HACE 75 AÑOS, DE HACE 1 SIGLO, 2 SIGLOS, 3 SIGLOS….O 500 AÑOS.

(De ahí la guerra civil, el hecho de que nunca triunfe la opción de convertirse en República Consolidada, el éxito de las Dictaduras favorecidas por las Oligarquías y el Clero…..)

-INICIALMENTE SENTÍ ESE SENTIMIENTO DE TRAICION A MI TIERRA DE NACIMIENTO, FAMILIA ANDALUZA, MIS PADRES QUE MURIERON AQUÍ, ETC…..PERO ME DURÓ POCO!

ME DI CUENTA QUE LA ESPAÑA QUE YO QUIERO, NO ES ESTA QUE NOS GOBIERNA Y ADMINISTRA. ES LA OTRA. LA ESPAÑA DE MIS PADRES ERA LA OTRA, LA REPUBLICANA.

YO NO LE DEBO NADA A ESTA ESPAÑA MONARQUICA.

CON LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA, LOS PUEBLOS PERIFERICOS DE ESPAÑA, REACCIONARAN Y PEDIRAN EL CAMBIO ESTRUCTURAL POLITICO NECESARIO. ELLOS, ¡ESTARAN EN LA MISMA SITUACION QUE CATALUNYA AHORA‼

SIN CATALUNYA, ESPAÑA TENDRÁ QUE MODIFICAR SU ESTRUCTURA POLITICA. SE LO EXIGIRAN: VALENCIA, BALEARES, ANDALUCIA, PAIS VASCO!

SI NO LO HACEN POR LAS BUENAS! EUROPA LOS CONVENCERA!

8º.- CAMBIO DE MENTALIDAD A INDEPENDENTISTA

-ENTRE 2008 – 2012 HICE EL CAMBIO MÁS IMPORTANTE PARA MI, PORQUE FUE CUANDO DECIDÍ:

DEJAR DE QUERER ARREGLAR ESPAÑA, A CONVERTIRME EN INDEPENDENTISTA CATALAN APOYANDO EL PROCÈS.

PARTICIPANDO EN LAS GRANDES CONCENTRACIONES DE LAS SUCESIVAS DIADAS. (La 1ª en Barna. El 10/07/10, //1.500.000 personas.

FUE DESPUES DEL AGRAVIO (Cepillado), QUE NOS HICIERON CON EL ESTATUT!
 

9º.- ETERNO! MODELO POLITICO DE ESPAÑA‼

-         MAPA POLITICO DE ESPAÑA
 



·       S. XVIII –Guerra con Aragón, Catalunya, Valencia y Baleares.


Felipe V: Ganan los franceses-españoles y en represalia, deroga las constituciones de las 4 naciones y proclama los Decretos de Nueva Planta.

·       S. XIX   - (Constitución Liberal de las Cortes de Cádiz),

-España hubiera desplazado su capitalidad al Mediterráneo, hubiera aprovechado la ocasión para deshacerse de la monarquía.

·       S. XX    - II Republica Federal

-Si hubiera constituido una República Federal Confederada con 5 ó 6 Estados Federales….

·       S. XXI   -  INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.  (Continuará….)

HOY SERIA UNA NACION DE LAS MAS PODEROSAS DE EUROPA Y NO “EL  HAZME-REIR DEL MUNDO”

 
10º) DEBER DE AGRACECIMIENTO Y APUESTA POR REFERENDUM..

LAS NACIONES (O PUEBLOS), NO CRECEN DE LAS ROCAS. LAS FORMAN SUS HABITANTES, TAMBIEN INFLUYE SU ASPECTO GEOGRAFICO, PERO MUY POCO. A LO LARGO DE LA HISTORIA, ESTAS NACIONES, SE VAN MODIFICANDO CON LAS GUERRAS, INVASIONES, MESTIZAJES, EMIGRACIONES E INTERCAMBIOS CULTURALES CON OTRAS NACIONES VECINAS.

CATALUNYA NO SE HA LIBRADO DE ESTAS MODIFICACIONES PRECISAMENTE POR ESE CARÁCTER ACOGEDOR DE SUS GENTES.

-COMO PUEBLO, LA CATALUNYA QUE NOSOTROS ENCONTRAMOS CUANDO LLEGAMOS AQUÍ NO ES LA MISMA DE AHORA. EN LA DECADA DE LOS 60, LLEGAMOS AQUÍ PROCEDENTES DE OTROS TERRITORIOS DE ESPAÑA, 1.000.000 DE PERSONAS.

NOSOTROS LE HEMOS APORTADO MUCHO BUENO:

a)     -CON NUESTRO TRABAJO Y ESFUERZO, HEMOS AYUDADO A              QUE CREZCA ECONOMICAMENTE.

b)    -CULTURALMENTE HEMOS APORTADO, NUESTRA ALEGRIA I

  SIMPATIA.

CON LAS COSAS BUENAS LA HEMOS ENGRANDECIDO Y CON LAS MALAS, LA HABREMOS CONTAMINADO.

PERO EN GENERAL EL BALANCE ES POSITIVO.

AHORA BIEN, PARA SER HONESTOS CON ELLOS, CON NUESTROS HIJOS Y NIETOS Y TAMBIEN CON NOSOTROS MISMOS, TENEMOS UNA DEUDA DE GRATITUD POR ACOGERNOS ESTUPENDAMENTE, CUANDO ¡TANTO LO NECESITABAMOS‼

AHORA ES EL MOMENTO DE DEVOLVER EL FAVOR ESTAR CODO A CODO CON TODOS Y PAGAR ESA DEUDA

¡NO SE MERECEN QUE LOS DEJEMOS TIRADOS‼

APOSTEM PER EL REFERÈNDUM‼

I VOTEM, SÍ SÍ SÍ…………..‼!

ARA US PRESENTO AL SR. KERNAN HEINZ‼

ÉS UN SR. BELGA MOLT IMPORTANT, ECONOMISTA "ASSESSOR FINANCER I GESTOR DE PATRIMONIS". ARA VIU I TREBALLA AQUÍ PERÒ ABANS TREBALLAVA I VIVIA A BELGICA, CONEIX BÉ AQUESTS PAÏSOS DE CENTRE I NORD D'EUROPA (SUÏSSA, BELGICA, DINAMARCA HOLANDA, ÀUSTRIA...)

EL FET QUE AQUESTS PAÏSOS SIGUIN EL MODEL DEL QUE VOLEM QUE ESDEVINGUI LA REPÚBLICA DE CATALUNYA, ENS POT DONAR UNA  IDEA DESDE EL SEU PUNT DE VISTA AMB LA PERSPECTIVA IDÒNEA DE COM VEUEN EL PROCÉS DESDE ALLÀ.

27 jul 2017

La Garrotxa Riu Borró


Excursió a la Garrotxa (Vall del riu Borró).

20 d’abril de 2016
Diumenge passat, l’Andreu em va comentar, si volia anar amb ell i una colla d’amics seus, a fer una excursió caminant per Sadernas i la Vall de Sant Aniol, dimarts 19 d’abril.


La Muntada, (Setmana Sta. de 1990)

En principi, l’hi vaig dir que no per què els dimarts és el dia que venen els fills a dinar a casa i jo vaig a buscar la meva neta Alexia, al col·legi de Platja d’Aro....

El fet que anessin una colla gran, per què em va dir que pot a ser que no hi capiguem tots en un sol cotxe, però, sobre tot el lloc ¡Sant Aniol!!. Jo no he tornat a la “Muntada”, l’esplanada a on fèiem les acampades, fa més de 25 anys. El cas és que m’ho repenso i vaig dir que si, preocupat per la meva resistència física en una caminada tan llarga. Segons em va dir el meu germà, sempre vindria algú més flux que jo.

Be doncs, despertador a les 5:00h, la Carmela prepara l’esmorzar mentre jo acabo de endreçar totes les coses que em portaré, esmorzem junts i...

 Sortida de Sant Feliu amb el cotxe del meu germà Andreu a les 5:45h, arribada a Sarrià a les 6:30h. Sorpresa per part meva, ja que només érem tres, en Pau i nosaltres dos. Pau és un noi que viu a la Bisbal, jo no el coneixia i ara, després de una llarga jornada trescant un bon tros de Garrotxa, crec que ens coneixem una mica mes.

Fa poc temps que viu a la Bisbal i va viure disset anys a Olot. Si he de fer un petit anàlisi de la personalitat d’en Pau, diria que és un home una mica introvertit. Està enamorat, fascinat per els boscos i les muntanyes de la Garrotxa. Al marge d’aquets atributs de psicoanalista que jo m’atorgo i que tants ensurts m’ha donat, (hauria de pensar que només soc un simple paleta jubilat!!!)

En Pau, quan va arribar a Olot, sent una persona forana que s’estima la natura, la respecta i gaudeix de ella, no entenia que la gent llogarrenca no ho fes així. Crec que aquest és el motiu de què, segons explicava, no tenia sintonia amb gairebé  ningú d’allà. De vegades es trobava amb caçadors o d’altres excursionistes que feien com ell.

Crec que això pot tenir la següent explicació: Tota la gent que som d’un lloc determinat, no solem aprecià ni valorar les coses importants del lloc d’on son. Tant si parlem de monuments històrics, personatges o meravelles de la natura, com és el cas que ens ocupa. Posaré dos exemples de Sant Feliu:

1)      Fa tres dies, vaig anar a la presentació d’un llibre que ha escrit un amic meu d’aquí, sobre el Setge de Girona a la guerra del francès de 1809, on un heroi va morir afusellat a Pont de Molins amb 24 anys. El capità Narcís Massanes de Sant Feliu de Guíxols. Ha estat el protagonista principal de la seva novel·la. Doncs, texts anglesos que lloen aquests herois, inclòs als Estats Units n’hi ha un monument on estan els noms de tots els herois d’aquella gesta, també el del capità Massanes. Abans de la guerra del 36, en temps de la República, les seves despulles, van se portades, de Pont de Molins al cementiri de Sant Feliu. Doncs gairebé ningú d’aquí sabem on és la seva tomba. Ni l’Alcalde que va assistir a l’Acte ho sabia fins fa poc temps.

2)      El Monestir Benedictí de Sant Feliu de Guíxols, (S. X), es el monument més important que tenim al poble. Ho conformen: La Porta Ferrada, l’Abadia, l’Arc de S. Benet, la Torre del Fum, la Torre del Corn, l’Hort de l’Abat i tota una sèrie de sales, on es fan els actes importants i les exposicions. La més important, la del Museu Thyssen. Doncs, n’estic segur que més del 80% de la gent de Sant Feliu, no el coneixem bé. En canvi, anem sovint a milers de Km. a veure coses menys importants, on ens posen un Guia i ens fiquen tota la informació d’aquell lloc, ens claven un fotimer de calés i tornem a casa tant contens de lo bé que l’hem passat.

Pau, a la gent de la Garrotxa els passa això. Com que han nascut allà, estant tips de veure arbres i muntanyes. Sempre el mateix!! Somien poder anar a banyar-se un dia a la Costa Brava.
Mare de Déu, com m’enrotllo!! Torno a l’excursió...

Bé, continuo... En canvi allà, a la Garrotxa, sempre anava sol, estudiava el terreny, agafava la motxilla i el tallantó arribant a llocs impossibles i meravellosos. Tot això, l’hi ha costat molts esforços, anys i també satisfaccions, ara té la seva tranyina de corriols on aprofita d’altres de caçadors, antics camins que s’han tancat per què ara no passa ningú.  Una altre cosa que m’ha agrada’t que fa és que si un lloc té nom i el coneix el marca o anomena així, però si no ho sap, o pot a ser que no en tingui, ¡li posa ell.!

Altre cosa que inicialment m’ha preocupat i sorprès, ha estat que no hem anat a Sant Aniol! Hem arribat a Argelaguer i hem pujat a la dreta, capa Tortellà, Sales de Llierca i la vall del Riu Borró. Jo anava de “pardillo”, doncs l’Andreu, ja coneixia allò i en Pau era el nostre guia i verdaderament l’expert als indrets més recòndits de la Garrotxa i  aquesta zona l’hi té un apreci especial.

Bo, pot ser que comenci el relat de l’excursió...

Amb el cotxe vam arribar, a través de una pista molt bona, on hi havien inclòs parts asfaltades, fins el començament del sender del Roure Guixè, a les 7:31h. Ens vàrem preparar tot, i començarem el descens per un corriol que baixava, capa el fons de la llera del Riu Borró.
A les 7:54h estaven al Planot de la Cabana.

Llavores, vàrem començar a davallar seguint pausadament les corbes de nivell, encara que el camí aquest, no era tan pendent. Curiositat era que en Pau, cada vegada que trobàvem un torrent, ens aturàvem i marcava les coordenades amb el GPS que portava i l’anomenava, (1r. Torrent) 8:04h....

A mesura que ens anaven baixant per aquell corriol tan maco, fins a 5 Torrents, que varen trobar, entre el 3r. i el 4rt. Torrent, van passar per les Feixes del Romaní i un forn de calç. Capa el final d’aquell camí, teníem una panoràmica fantàstica.



Tal com he comentat al principi, el següent camí per a on havíem de baixar, ens l’ havíem deixat en rere perquè en Pau, no hi trobava la marca. Finalment ho va fer i vàrem baixar capa una casa molt deteriorada que es diu Vellurs, 8:59h.

 
 

Aquí deixem el camí per anar a veure un lloc molt interessant, que es diu, La Balma de Can Centé. Al peu del penya-segat que fa el Cingle, tot ell de color gris, suposo que per les característiques de la roca granítica, aquesta Balma, la roca es de color ocre, pel fet que deu ser un altre tipus de roca. La part més baixa de la Balma, inclòs fa com una cova i crec recordar que també tenia aigua. Aquest lloc es una mica esgarrifós, donat que on eren nosaltres, hi havia roques molt grosses que hi havien caigut no feia massa temps. Jo vaig pujar per una que tenia un arbre a sota, amb les fulles seques, però totes encara.
 
            Balma de Can Centé

 Vam marxà una mica més endavant i en una esplanada petita, lluny del perill, vam esmorzar 9:14h. Davant on esmorzaven, hi havia un Menhir molt gros, evidentment natural, fruit probablement de despreniments llunyans.
 
 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
 
 













Acabat d’esmorzar, vàrem tornar a Vellurs per prendre de nou el corriol i baixar al riu. Abans d’arribar a la llera, vam trobar La Font de Vellurs. El riu el van passar pel Gual de Vellurs, 10:22h. Evidentment que, tan la llera del riu com les fonts que hem trobat, no rajava aigua.
 
  
 
Tornem a enfilar un corriol de pujada, es biajat a la nostra dreta. Primer trobem el Coll de Pedra, a uns 20 minuts del riu, i poc després, arribem a L’Esquei, (10:55h.) La punta d’un cingle amb una panoràmica de la vall, fabulosa!! L’esquei, no deu tenir mes de 50 metres de llarg per 10 ó 12 d’ample i només veure’l, li vaig comentar al meu germà, ¿què li recordava allò? (Los dientes de la vieja), vàrem dir tots dos a l’hora.

Al nostre poble, Tózar, hi havia un lloc a la sortida capa Colomera, on el camí travessava un terreny amb moltes pedres que sortien de terra, però no tan juntes ni tant punxants. Aquell lloc, la gent del poble l’hi diu així.


Per passar l’Esquei, el camí es perdia i les pedres són tan punxegudes i juntes que has de passar per sobre de les punxes afilades semblants a les aixes i eines dels homes primitius. (Tota aquesta gent de l’Edat de Pedra, devien anar-hi allà per fer-s’hi les seves armes). Nosaltres varen fer la broma d’anar a la guaita per no caure de cul allà i les possibles conseqüències!

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 




 
 
 
Continuem pujant el corriol, però ara capa l’esquerra i arribem al Coll d’Esquer+???, 11:01h. i poc desprès a la Miranda del Menhir. Com quedava, mes o menys a l’alçada de la Balma de can Centè, des d’aquí podíem veure bé el canvi de color de la pedra, al Cingle del davant. Amí, l’ impressió que hem feia era, com si el Cingle fos un enorme queixals amb una caries.

Comentem que la Balma s’ha produït per que el terreny deu ser mes fluix i amb possibles composicions de ferro, coure o quelcom eixís i amb les filtracions d’aigua, es trenca la pedra. També es veu perfectament el Menhir. (Jo he mirat bé, però no veig en Pau ni l’Andreu sobre d’ell...)
 
Bo.. seguim el corriol tranquil·lament, i al cap d’una estona, troben una altre lloc interessant que es diu la Balma Birol, 11:21h. Aquesta es normal, (al menys de color).

 
 
 
 
Llàstima no haver fet una foto, al Mirador del Menhir, doncs així haurien pogut veure l’efecte de la càries del cingle de Can Centé. ¡La propera excursió,!!

Continuen pujant i arribem a una pista. El corriol surt a un recó del camí. Pau l’anomena, PK del Panda (Coll Perer) 11:36h. Quan ell vivia a Olot, sovint feia aquest mateix recorregut, però a l’inrevés, tenia un Panda que l’aparcava allà i per això li va posar aquest nom.

Vam agafar aquesta pista, capa la Masia de Can Bosc, i quan passarem 300 ò 400 m. sortia un corriol a l’esquerra que baixava una mica, però no amb massa pendent. En Pau va dubtà un moment, si agafa-li-ho o continuar per la pista, que anava al mateix lloc, però mes planer.

Finalment vàrem continuar per la pista.

Després de diverses corbes molt sobtades per passar els diferents torrents, vam arribar al Mas de Can Bosc. És una Masia restaurada i habitada. Curiosament, amb un tros de terreny que l’envolta, està ballada i es veu la pista que continua per a dintre del terreny ballat i passava per el costat de la casa. Ara han fet un camí nou per a sota de la balla. A l’altre costat de la finca, hi ha un portal de ferro que és l’entrada de la casa i també trobem el desviament de la pista, capa avall. Continuem una mica més endavant i trobem un camí que ens porta a un pla, encreuament de diferents corriols.

(x de la Serreta) 12:16h. En Pau ens fa deixar les motxilles, penjades amb un arbre i ens endinsem pel mig del bosc, fins que trobem un corriol molt atapeït per a on semblava que feia anys que no passava ningú.
Efectivament, es poc freqüentat  i ell feia un any que no hi havia passat per allà. Pau coneixia molt bé el lloc. L’Andreu i ell, se n’anaven obrin camí amb els tallants i jo darrera d’ells. En un revolt vaig veure que anaven per a sobre d’un cingle, encara que en cap moment el camí era perillós. Quan vàrem arribar al final, vam sortir a una mena de balcó, on ja no hi havia arbres al davant ni res que ens prives la magnífica panoràmica de tota La Vall, des d’un lloc verdaderament Privilegiat. Vam fer fotos i vam seure una estona, contemplant aquella Meravella. (La Serreta) 12:43h.
 



La serreta d'en Pau
 
 Per tornar vàrem passar pel mateix lloc, fins a l'esplanada on hi havíem deixat les motxilles. Les vam agafar i van començar a baixar, per un camí marcat que en Pau ens va dir que també l'utilitzaven els caçadors, capa la llera del riu Borró, però més amunt.

13:36 h. Miranda al Bosc de Canes. Això era al costat de la llera del riu. Tot i això, no vàrem acabar de baixar. Pau va buscar un camí que pujava pel costat esquerre del riu, per portar-nos a un altre lloc fantàstic de l'excursió que li diuen L'Estadi. 13:56 h.

Al peu d'un penya-segat, en una esplanada bastant gran, el corrent del riu, lliscà la pedra de la paret vertical, fent una Balma natural i peculiar, doncs depenent del cabal, suposo que amb el transcurs dels anys, ha quedat la pedra, formant una grada amb diferents esgraons i amb la curvatura perfecta. A les fotografies es pot veure la curvatura de les grades, la diferència d'alçada dels esgraons i el cobert que fa la Balma, com si fos un estadi de futbol, de teatre o música.




 
 
                           Coliseum riu Borró
 
 
Després de les fotos de rigor, comencem a baixar per la llera del riu a través d’unes Gorgues seques. Poc desprès d’anar baixant, en una d’elles on tocava l’ombra, vàrem dinar. Ja eren dos quarts de tres de la tarda.

Deixant les gorgues, continuen per la llera avall fins que vàrem trobar a la dreta, un corriol dels exclusius de Pau, molt maco. A tot el recorregut hi havia, cinc o sis rotllanes que hi havien estat Carboneres i que ell les anomenava amb noms de la seva collita.
                       Collet de Sta. Maria

A la sortida de les rotllanes, com era difícil trobar el camí, feia marques col·locant pedres a peu dels arbres.
L’ultima era El Collet de Sta. Maria, on tenia fet quasi un monument amb pedres, tipus senyals, però de un metre d’alt. 15:12h
 

 
Continuen pujant i amb 30 minuts, som a Coll Mercè, on hi havia una pista que crec era la mateixa on estava el cotxe, però mes enrere. 15:40h
Pau proposa agafar un corriol que sortia a mà esquerra, que seria mes divertit.
Amb 3 minuts hi érem a un Forn de Cal.
 
 
La resta del camí, fins arribar al cotxe, el van fer tranquils, relaxats i contents. L’Andreu i jo anaven comentant anècdotes de els temps últims viscuts a Puente Genil i en Pau, reflexiu, pensant a les seves coses!
Arribada al final del Sender del Roure Guixé. 15:56h
 
Hi havien passat 8 hores i mitja per fer aquest circuit, estaven cansats, però molt contents! En Pau, donat que era d’hora per tornar, ens va proposar anar amb el cotxe a veure una cosa que ens agradaria, ¡ no hauríem de fer gaire esforç!!. Evidentment vàrem estar d’acord i vam continuar amb el cotxe per la pista, uns 5 ó 10 minuts. Primer varen trobar una font, (????) que rajava aigua, (no varen baixar del cotxe). Dos o tres corbes mes endavant ens vam aturar, deixem el cotxe al costat de la pista i ens enfilem per un camí, capa mon de la muntanya, seguin uns rètols escrits en troncs.
 

 






 
Pujant per aquell Sender uns 200 metres, a peu del Torrent de l’Orri, varen trobar aquest Arbre Monumental, Teix del Torrent de L’Orri. 16:22h


 
 
  
Ara si que girem cua, baixem per la pista comentant i mirant els llocs on hem passat i quan hem arribat a les primeres cases, mes o menys a la alçada de Tortellà, hem trobat dos nois. Aquestes dues persones, han estat les úniques que hem vist a tota l’excursió.

El que si hem vist al dematí quan arribaven, ha estat un mufló, (es una mena de cérvol però amb les banyes molt recargolades com les cabres). L’hem vist des del cotxe quan arribaven. Quan ens ha vist, ha fet quatre o cinc metres per la pista i s’ha endinsat a l’esquerra cap a mon. ¡Això si, sense presa!

Baixant hem passat per Argelaguer, hem pres una cervesa en un bar on hi havien coses antigues, com un seient de barber i d’altres semblants. Ràpid, pugem al cotxe i marxem capa Sarrià, on deixem a Pau i nosaltres tornem a Sant Feliu.

¡Fi d’una Magnifica Excursió!!!