30 nov 2015

Caminando, además de salud, encuentras otras cosas


Ramo de Navidad
 

 

 

Día 29 de Noviembre de 2015,  Domingo

Esta mañana, por primera vez desde la operación de Carmela, hemos ido a caminar por el bosque.

Hemos hecho la ruta “larga” que solemos hacer con los de gimnasia del pavellón, pasando por el camino de las ciruelas. Al llegar a la carretera, hemos decidido pasarla por debajo, rodear el camping y subir por el camino que lleva al Pic-nic para volver por Mas Trempat.

Pasado el solar del acopio de Riego, en la subida fuerte, hemos encontrado colgando de unos matojos y troncos secos, unas vallas rojas preciosas que llamaban la atención. Había muchas y se veía claramente, que nadie las había plantado allí, ¡Claro!!
 

 
Como siempre llevo la navaja en el bolsillo, hemos cortado unas pocas y también unos tallos de enredadera.
 
Cuando hemos llegado a casa, Carmela ha hecho un centro de mesa que ha quedado, así de chulo!
 

 

Julián Lucena

6 nov 2015

¡Avui estic Pesimista!

31 d'octubre de 2015.

Aquesta nit no he dormit be, m'he passat moltes hores despert al llit, rumiant i pensant amb les coses que passan, com i per que estem amb aquesta situació. Fins i tot, intentant esbrinar, quant pitjor podem arribar a estar.
Jo pensava i arribava a conclusions. Crec realment, que la humanitat, (les persones), ¡No som bons!!
La poca bondat que tenim els éssers humans, esta condicionada per els sentiments de: Vanitat, egolatria, ambició, competició, religió, hipocresia... Si la societat esta dividida en "Classes", intentem pujar a l'esglaó més alt possible, trepitjant qui sigui, evidentment!!!.
També juga un paper important, la intel·ligència de les persones. Però si admetem que totes les persones som dolentes, els més intel·ligents, serien els pitjors.
Si analitzem l'historia, totes les civilitzacions, han estat cruels, amb ells mateixos, però les més primerenques, no tenien els avenços suficients per malmetre el medi ambient. No perquè la seva moralitat, fos millor que la nostra. Si analitzem els habitants de l'illa de Pasqua, amb les condicions especial de aquell indret, es varen carregar tots els arbres, en ares a una religió o ves a saber per què?
El més preocupant de la Societat Actual, és que no sabem llegir l'Historia. El segle passat, hem sofert dues guerres mundials, terribles! La Segona Guerra Mundial, després d'una xifra de morts, mai vista, la destrossa econòmica i de mitjans més important de l'historia. El sistema armamentista, va fer un canvi radical, donat que per primera vegada, és va utilitzar la Bomba Atòmica. Cosa que va aturar la guerra, quasi ipso-facto. No van ser, Corea, Alemanya ni la URSS, van ser els Estats Units d'Amèrica els que van aconseguir primer, aquesta arma tan diabòlica i letal. A la enconada guerra que tenien amb Japó, no varen tenir cap escrúpols a utilitzar dues bombes, contra dues ciutats japoneses, Hiroshima i Nagasaki. Aquest fet, nià que diuen que va estalvia moltes vides amb posar fi a la guerra. Però arrasar dues ciutats d'aquesta manera, crec que sobrepassa l'ús de la proporcionalitat.
Els fets es van produir, el 6 i 9 d'agost de 1945.
Sempre s'ha dit que les guerres, les creen persones o institucions que no surten a els mitjans de comunicació, ni per descomptat solen morir en elles. També es diu que, aquestes persones... se n'aprofiten dels enormes beneficis econòmics que comporten. ¡Doncs, amb una possible Guerra Nuclear, no existeix aquesta teòrica immunitat!!
L'única cosa que han fet al respecte, ha estat: Crear l'ONU, (que no serveix per res, en aquest sentit) i continuar armant-se ells, fins aconseguir, com a mínim, l'equilibri de forces. També fomenten la militarització dels altres països, mes petits, creant blocs militars, cosa que també han de controlar i equilibrar. De tant en tant es produeixen guerres petites entre aquets països. Als blaus, l'hi venen armes els Americans, als vermells, els Russos i si entre mig, nià quelcom de grog, també es poden acostar els Xinesos.
El perill be si un dia, qualsevol conflicte d'aquest, surtis de mare, com podria ser ara, el de l'Orient Mitjà, amb els djihadistes i els Jueus, aquí al mig. Pensem, que cada vegada, nià mes països que tenen la Bomba Atòmica!
La meva teoria de que no sabem llegir l'Historia, ve donada perquè aquesta situació, ja es va produir abans, els grecs i romans, feien el mateix. Ells van inventar la Democràcia, però gairebé, no la van practicar mai. Sobre tot, La República. Els romans, tenien El Senat que feia lleis, però no les podia fer complir, perquè no tenia al seu abast, la força de l'exercit. Estava en mans de dos Procònsols que els manegava el Dictador de torn.
L'ONU no funciona, perquè qualsevol decisió important que prengui, si no els hi afavoreix als Procònsols de torn, l'hi aplicant el Veto, i s'acaba l'ONU.
Greu és el problema dels grans països per poder evitar una possible guerra nuclear, però també te nassos el problema dels petits, amb el tema de be de mantenir un exercit, que no serveix per res. Mèxic, per exemple, ¿podria enfrontar-se al seu veí del nord?....
¿El podria defensar l'ONU, cas de sortir un problema fronterer?....
¿Espanya, pot reclamar-l'hi als anglesos, Gibraltar? Argentina, va voler fer 'ho amb les Malvines i va sortir "escaldada".
Doncs, ¿perquè necessitem, aquesta despesa tant important?

Jo no soc expert amb Dret ni lleis o com es fan, però és evident que a l'hora de ferles, no tot s'hi val: "Tancar" Constitucions envers aliances circumstancials, amb motius econòmics; Veïnatge tradicional, històrics de dominació per la força; Governants de torn que deixan tot "atado y bien atado"; Països aliens colonialistes que marquen línies rectes als mapes, en funció dels seus interessos econòmics, separant identitats molt arrelades; Prohibí el dret a decidir dels pobles i provocar por, als Referèndums.
En Democràcia, la veu del poble, sempre s'ha d'escoltar; Control de la Separació de Poders; Respecte per la Cultura, la Llengua i la Identitat dels Pobles; Prohibició explicita de les Monarquies Absolutistes; Prohibició també de Monarquia,  a les nacions Confederades tipus  Regne  Unit  o  Espanya;  Les Constitucionals o Parlamentàries, s'han de sotmetre a Referèndum, cada 6 ò 7 anys, (com un President de República). etc.
S'haurien de fer lleis especials, on un Organisme Supra arbitrés tot això.
¿Problema a Catalunya?! No és Catalunya el problema! El problema és Espanya. Tots els Pobles d'Espanya, haurien de demanar la Independència! Per cert, que no son disset!!
Es possible que no la aconseguim ara, però  Espanya, no solucionarà el problema seu, aquest sentiment continuarà igual. Cal que no se equivoquin amb les mesures que prenguin per evitar-ho, perquè ara som al segle XXI. Els sentiments pacifistes que ha mostrat el poble Independentista Català fins ara, ha estat impecable, però davant qualsevol provocació física contundent, contra persones o Institucions importants d'aquí, pot provocar una catàstrofe. Hem de tenir en compte que els catalans, estem dividits.
Això, em preocupa a mi!

Julián Lucena.

29 sept 2015

Eleccions al Parlament de Catalunya 27S

Eleccions "plebiscitàries"?? Al Parlament de Catalunya

  27 de setembre de 2015


Hora JPSÍ CUP C's. PSC CSEP PP UDC Ascons Part. %
Any 2012 71 3 9 20 13 19 0 135 67,5
Est. Vot tanca.Col. 63 10 24 17 10 11 0 135 % escrutat
09:50 62 10 25 17 10 11 0 135 25,1
10:00 62 10 25 17 11 10 0 135 56,4
11:45 62 10 25 17 11 10 0 135 % escrutat
12:30 62 10 25 16 11 11 0 135 98,8
Part. %
12:50 62 10 25 16 11 11 0 135 77,50
39,54 8,2 17,93 12,74 8,94 8,5 95,85 %
Vots             1.620.973          336.375          734.910       522.209        366.494                  348.444        102.870   48,11 NO
    1.957.348      2.074.927   47,74 SI
0,37 Diferencia


Aquest son els resultats, fets amb una fulla d'excels, que al passar-la al format del blogger, m'ha quedat eixís. 
Be, amb el tema d'escons, grogs (independentistes), 72 - 63, grisos Unionistes. Aquí hem guanyat!
En canvi, els vots, comptats com amb un Referèndum, hem perdut, encara que per poc, (117.579 Vots)
Ara la qüestió, està amb el tema que deia el President Mas, - Tots els vots que no siguin de Junts pel SÍ o la CUP, els comptaran al NO. Doncs ara, CSEP, UDC i fins i tot el PSC, no volen que els comptin amb el NO, ni tampoc amb el SÍ.
Amb una participació d'un 77,50 %, que vol dir, l'Aval i el caràcter especial d'aquestes Eleccions, si això ves estat un Referèndum, ¿quants vots de CSEP, PSC i UDC, haurien votat SÍ?
De 991.573 vots, només ens falten 60.000!!
Tothom sap, que el vot independentista es majoritari. En quan als discursos de la por, que darrerament ens llençant del Govern Central.
L'econòmic.- Evidentment que no ens fa por, (amb la crisis que estem passant, on de la classe mitja cap a vaig, hem perdut mes d'un 30 % de el que teniem), qui pot tenir por, econòmicament a l'independència?: Les empreses de l'IBEX, si: La Caixa, Banc Sabadell, Editorial Planeta, Freixenet.... aquests si que tenen por. Tots aquells que amb aquesta  crisis,  no  han   parat  d'incrementar  els  seus beneficis,  desorbitadament.                                         
L'amenaça de la força.- En canvi, l'altre discurs de la por, l'amenaça de utilitzar la força, cosa que poca gent de ells, han insinuat, però quelcom si, com el Senyor Aznar i d'altres energumens propers a forces armades, judicials, etc. Aquesta por, si que em preocupa a mi. No precisament perquè jo físicament ves de patir qualsevol perill a la meva edat, però tinc fills, nets, amics...
Jo no crec amb la força de les armes. El poble de Catalunya, ni cap altre, es mereixen un altre 1714. Crec que aquesta ¡República Catalana Nova!, l'hauríem de construir, sense cap exercit!!
¿Perquè l'hi serveix a Espanya l'exercit? o ¿al Marroc el seu? ¿Per defensar Gibraltar o l'illa de Perejil? Al Marroc, ¿Per defensar, Ceuta o Melilla? Jo crec, amb Institucions Internacionals Neutrals, que vigilin amb poder d'arbitratge fort, l'ordre dels diferents països del Mon.
La meva teoria es: Un sol Exèrcit a la Terra! Sota control d'aquesta Institució Supra...! l'ONU, lleis Democràtiques, (sense privilegis), per a tots els països de la Terra, Sistemes de Governs iguals al d'aquesta Institució Supra...(ONU). Evidentment, qualsevol altre cosa que no sigui aquesta "onu", no!! Sense "Vetos", sense influencies, àgil, inclusiva, (Totes les Nacions del Mon), sostinguda econòmicament per tots el països del Planeta.
L'ésser humà, no es perfecte! de ben segur que hi hauria corrupció, injustícies, problemes, etc. S'han de intentar minimitzar. Però si partim de la base, que no niant països rics ni països pobres, sinó ¡Mal gestionats o ben gestionats! En poc temps, assoliríem un equilibri econòmic Important. La despesa militar es podria reduir, raonablement i invertir en tecnologies, I+D, etc.
Aquesta idea meva, al marge de ser utòpica, tindria la venteja de que es pot plantejar, gradualment, donada la importància que se l'hi dona a l'economia, no caldria fer canvis dràstics. El tema de l'exercit es mes complicat, però te la ventat-ja que son pocs països, els que s'han de posar d'acord. Tal com estan les coses, aquests països Superpotències, no poden mantenir aquesta situació molt temps, per que els  hi esclatarà a les mans. Han d'aturar els mercats. La desigualtat creix a un ritme que no seran a temps.
Els cinc països del "Veto" junts, per eixample, poden imposar a la resta a desmilitaritzar-se i fels-hi    veure que la seva seguretat, no depen de poder-te defensar del que es mes petit que tu, si no de tothom. Que no te cap sentit una carrera armamentista que no porta amb lloc.  
Ells mateixos, veuran també  els   avantatges de  cedir sobirania, creant  les  condicions  legals  per lligar l'hi ho  tot  be.
Jo dic que son pocs països, que s'han de posar d'acord, però hem de tenir en compte, quins països son aquests! Les seves Forces Militars , deuen ser el 80, ó 90 % de totes les del Mon. Si per a fer l'independència de Catalunya, no mes dues parts, no ens posen d'acord, aquests 5 països tant importants, menys.
Amb els equilibris que estan fent per evitar una gran escalada, que pugui provocar una Tercera Guerra Mundial!
Que no se ne-donen que fent aquest acord, es podria evitar això, per sempre mes!
No crec que nosaltres puguin veure aquests fets. Pot a ser, que tampoc ¡l'independència de Catalunya! Però, jo estic convençut que la humanitat, un dia o un altre, farà aquest pas!!

Julián Lucena.


    

18 sept 2015

Diada de Catalunya, 2015



Dia 11 de setembre de 2015, divendres


Aquesta Diada de l'onze de setembre, no ha estat com les ultimes que hem viscut els darres anys.
Primer dia de la campanya electoral a les eleccions del 27S.
El bloc polític independentista, han tingut molts problemes per arribar a un acord i presentar una llista única, donat que les forces dels partits polítics, eren tan diverses en quant a la seva ideologia, afegint a més, el tema de l'atac ferotge del govern central al President Mas, acusant-lo de corrupte, com a mínim al seu partit.
ERC, no estava còmode amb el soci que hi havia de acceptar, tant per la diferencia ideològica, com per el tema de la corrupció.
En canvi, les associacions civils, si que ràpidament s'han entès i d'alguna manera, han obligat als polítics a posar se d'acord i deixar de banda, les seves diferencies, prioritzant el tema principal, que és la construcció de la República Catalana. Ell, Artur Mas, que va encetar el Procés, també tenia la clau de les eleccions, donat que era lliure de convocar-les, o esperar un any i mig més. D'altre banda, si es presentava com a President de CDC, amb els seus companys de partit, els seus adversaris, tindrien motius suficients per destrossar-lo amb el tema de la corrupció.
Degut a això  la CUP, s'ha agut de desmarcar de la llista única, perquè no volen investir president a Mas.
Resum de tot això. Han arribat a uns acords que de moment, la llista aquesta, que es diu, "Junts pel Sí", aplega: CDC, ERC, ANC, Òmnium i l'AMI. També hi son el partit de l'escissió del PSC, amb Marina Geli, Magdalena, el partit SUMEM de caire andalusita, etc. El primer de la llista, no és el President Mas, és Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueras.... 
A banda de això, si guanyen amb majoria absoluta, el President seria, Artur Mas, farien un govern de transició, per preparar les estructures d'estat, eines imprescindibles, per crear un Estat Independent: Hisenda, Cultura, Justícia, Educació Transports, Industria, etc. Al mateix temps, intentaran obrir negociacions amb el Govern Espanyol, la Unió Europea, ONU, i organismes internacionals. Estimen una provisionalitat de 18 mesos, per la redacció d'una Constitució, que es sotmetrà a Referèndum del Poble de Catalunya, i amb la seva aprovació, si és el cas, es donarà per constituïda LA REPÚBLICA CATALANA.
Tornant en rera, deixant aquesta idíl·lica situació, com si no sabéssim quin adversari hi-ha al darrera. Somiar, no costa res!!
L'Artur Mas, va convocar les eleccions aquestes, al febrer o març, d'aquest any, amb la intenció de fer-les plebiscitàries, (com no ens varem deixar fer el Referèndum), convocant aquestes eleccions autonòmiques i fent una llista única tots els partits que llavores estaven per l'independència, ens podrien comptar. El problema que han tingut, ha sigut polític i el President Mas, ha estat el més agosarat i generós, oferint-se a fer una llista única, a la que ell, podria ser el primer, o l'últim. Amb això, crec que ERC ha jugat una mica brut, posant en perill tot el procés. Si bé, es legítima la seva aspiració com a partit polític.
Finalment, han decidit fer-lo d'aquesta manera, després de moltes negociacions.
Amb totes aquestes maniobres polítiques, molts companys de viatge, s'han quedat pel camí. Els primers, van ser IC-V, el Senyor Herrera, va ser la primera baixa. Després, amb Unió, també es va produir la separació de CiU, traumàtica, per que portaven 37 anys de coalició. Unió, mai han estat independents, per tant quan Mas els hi va plantejar que es defineixin, van fer una consulta als seus militants, marxar o quedar-si, va guanyar el SI, per la mínima, 51%-49%. Això va crear molta polèmica entre ells i una bona part, es va quedar amb Convergència.
L'altre partit que també s'ha despenjat, no de l'independència, però si de la llista de Junts pel Si, ha estat la CUP. Ara han canviat de lideres, o s'han afegit mes. El periodista i escriptor, Antonio Baños, es presenta com a núm. 1 per Barna. a aquestes eleccions. Aquest Partit, es defineix, com Assembleari, anti-capitalista, independentista, Republicà... entre altres coses. David Fernandez i Quim Arrufat, que han estat molt participatius, com a Diputats, han passat a segon pla i agafat les regnes, Antonio Baños.  Aquestes i les darreres eleccions, s'ha posat de moda presentar-se a les mateixes, amb coalicions de partits o plataformes civils, amb independents, (no sol, els del Procés).
Quan el President Mas, va dir que convocaria eleccions avençades al Parlament, (tenint majoria absoluta per governar; CDC+ERC), va voler fer un Plebiscit. També va dir la data d'aquestes eleccions, 27 de setembre. Un dels motius per triar aquesta data, va ser per que el dia de la Diada, 11-09-15, aquest seria el dia de començament de campanya electoral.
Bé, els altres partits polítics, l'acusen, (a Junts pel Sí), de fer-se seva la Gran Manifestació de la "VIA LLIURE", consistent a emplenar la Meridiana de gent, de Sant Andreu fins el Parlament, deixant un passadís al mig per passar un punter gros, com els que teniem tots els que hi vam anar, per fer les diferents coreografies.
Jo no vaig veure cap diferencia, entre les darreres manifestacions en quan a ànims reivindicatiu, passió de la gent, civisme, festa, cap pancarta identificat-iva de partits?.... Però de estelades i crides de - In..Indà...independència...à. Tants, com sempre! Assistència!= 1.400.000 persones, mínim... els organitzadors, diuen que més??? Deixem-ho així.
La qüestió és que els organitzadors, han estat, com sempre, l'Anc i Òmnium. Donat que aquestes plataformes, son la part mes important de la llista de Junts pel Sí, els altres partits, tenen raó de queixar-se. Però que no diguin que son Independentistes, ni que ningú els hi ha pres l'esperit de l'onze S. Aquests partits els importa un "Pepino" el que significa això! La gent que lluitaven a Barcelona el 1714, no ho feien per un grapat de vots!!!





Fa una hora que intento escriure, les meves vivències de avui, el viatge a Barcelona, la trobada amb les meves germanes, cosins i cunyats a peu de la mani.., ells van marxar ahir i han dormit allà.
Es la tercera vegada que vaig tot sol, per que la meva dona, no pot ficar-se en aquestes gentades, tal com està de la vista. Ara sí, a votar! Anem tots dos plegats, agafats de la mà. L'altre dia, em deia que va ser ella, que em va recomanar votar, els partits nacionalistes, donar recolzament als interessos de Catalunya. (Fa molts anys).
Fa dies que tinc el tiquet d'autobús. A les 12:30 h. estava a l'estació de busos, amb l'equipament adient a la motxilla, dos entrepans, aigua, una senyera, el punt de color lila, una llibreta i un llapis.
Amb les llistes de repartiment dels busos, m'ha tocat el núm 4, seient 38 . L'encarregada és la Núria Murlà. Hem sortit a la 13:00 h i jo anava sol, he trobat la Dolors que viu al pis de Andrés del carrer Hospital i dos amigues seves. Al costat meu, s'ha segut una de les seves amigues, María Teresa, és una dona Suíssa, del Cantó Alemany, però es filla de catalans. Hi havia estat casada amb un Suís i te dos fills a Suïssa. Ella viu a Sta. Cristina.
El pare de la Núria, en Josep Murlà, intentant ajudar la seva filla, com fem tots els pares, agafat el micro i s'ha convertit en el Guia turístic, (molt bo per cert), però l'ha xafat la guitarra a la filla!
Ens ha informat de tot, molt be, ha explicat una metàfora de David i Goliat que li va escoltat a l'economista Xavier Sala i Martin, en una conferència. Ha explicat acudits i ens ha sorprès a tots favorablement. 
L'autobús ens ha deixat, just davant del Palau de la Música. La Meridiana, ja estava tancada al tràfic i amb molta gent que pujaven i baixaven amb estelades, samarretes blanques. Menjaven, aprofitant qualsevol esglaó per assentar-nos, jo he trucat a la meva germana Merche i ens hem trobat, just entre el Tram 115-116. Cada tram, devia tenir uns 50 mts. i estaven senyalitzats, amb cartells a les faroles.
Poc a poc, ens hem anat posant a lloc i l'avinguda s'ha nat emplenant, fins el punt que els mes baixest, només veien esquenes, barrets, (qualcuns, fets amb els punters), i estelades onejant al vent. Fins i tot, jo no he vist el punter gros i grog, que ha passat per la via central del tramvia,  a les 18:00 h. aprox. Només he vist un camionet grua que anava al davant i els helicòpters que dalt del cel, l'acompanyaven provocant l'eufòria de tots els que estaven+ a sota. L'he de donar la raó a la meva dona, que m'ha dit quan he arribat a casa, que ella l'ha vist per la tele, millor que els de l'helicòpter! Les imatges, son impressionats, però l'emoció que sents allà dintre, encara que no vegis res, és incomparable!!
Tot el temps que hem estat a la Via, al costat nostre, hi havia en Modest Massallé i la seva família. El fill portava un tambor i abans de començar la Via, a tocat amb una colla que no coneixia, dels molts que han participat a la festa.
La cloenda de l'acte, s'ha demorat molt, la meva família han marxat abans d'hora. Al programa, hi havien de ballar una rumba, diferents parlaments reivindicatius i cantar l'himne dels Segadors. Jo amb Modest, Miquel Madrenas i d'altres de Sant Feliu, teniem por, de arribar tard al lloc on l'autobús ens hi havia de recollir. Finalment, van començar arribar busos, però el núm. 4, no venia. De 12 que hi havia de Sant Feliu, va arribar, l'últim.
La tornada, ha estat complicada, per sortir de Barcelona, hi havia unes retencions terribles. El nostre xofer, ha decidit sortir per l'autopista de la costa. Quan ja venien per Malgrat o eixís, s'han posat en contacte l'autobús nº 1, amb el nostre i l'ha dit que encara estava a Barcelona. Donat que havia sortit, molt mes aviat que nosaltres, devien arribar molt mes tard.
Nosaltres hem arribat aquí, a les 10:00 h mes o menys. Just per veure el debat que feia, Josep Cuní a 8 al dia.

¡FINAL DE LA DIADA DEL 2015!!! (Sense cap incidents).

Julián Lucena.




13 sept 2015

¡Expectatives! 10 de setembre 2015

Del meu Diari

Dia 10 de setembre de 2015, dijous.

Estem a punt de entrar al dia 11. Falten 5 minuts per que es iniciï la campanya electoral a les Eleccions del 27S al Parlament de Catalunya.
Estic veien el Debat de Josep Cuní a 8 al Dia. Estan fent un debat especial, amb mes tertulians del normal. Com sempre, ha fet dos bàndols. Uns favorables al SI, i altres favorables al NO, (amb matisos...)

Josep Cuní.
Pilar Rahola. ---------------------------------/ Màrius Carol.-(Director de “La Vanguardia”)
Cristina Sànchez Miret (Sociòloga).----/ Xavier Vidal-Folch  
Manel Cuyàs.(autor, memòries de Jordi Pujol)-/ Josep Manel Silva
-----------------------------------------------------/ Cristian Segura.- (periodista del País)

Els mes moderats, han estat: Màrius Carol, Josep Manel Silva, Cristina Sànchez, Cristian Segura i Manel Cuyàs.
Els mes bel·ligerants, tant de un costat com de altre son: Pilar Rahola i Xavier Vidal-Folch.
La discussió avui, ha estat sobre el Discurs Institucional que ha fet el President Mas, amb motiu de la Diada de demà.

Jo personalment, el Discurs, ho he trobat força neutral. El debat, bé, però s'ha produït una forta discussió entre la Senyora Pilar Rahola i el Senyor Xavier Vidal-Folch. La vehemència de ella i la grolleria Barroera de ell, ha estat de llibre, no deixava parlar a ningú i amb un somriure irònic de superioritat amb tics dictatorials, menys-preava als contrincants. Res a veure amb el Senyor Juan-José López Burniol, (absent de la tertúlia avui), pot a ser que tingui unes idees semblants al senyor Vidal-Folch respecte del Procés, però el Notari es tot un Senyor, i defensa les seves idees amb una mestria exquisida, (¡hauria estat un gran polític!).

Demà aniré a Barcelona, amb els Autobusos de l'ANC. Hem d'emplenar la Meridiana, com ho varem fer l'any passat la Gran Via i la Diagonal. Aquest any, em temo que no serà tan fàcil, es possible que tinguem quelcom aldarull o pot a ser pitjor, doncs a Madrid, estan molt nerviosos i faran qualsevol cosa per rebentar l'acte.

Ja veurem!

7 sept 2015

¡EXCURSIÓN AL PEDRAFORCA!!


Día 26 de Agosto de 2015, miércoles

¡EXCURSIÓN AL PEDRAFORCA!!





de unos 100m aprox. situado en el mirador de Gresolet del Pedraforca ...
Tenedor de 2 dientes







El Cim!!



Organizada por Andrés, salimos esta mañana a las 07:00h de la BP. : Adrià Bernabé; Marc, (su hijo); Paco Jardinero; Juan García; Sandra (su hija); Rafa García; Carlos, (su hijo); Andrés y yo. ¡Nueve Excursionistas!!
Nos hemos llevado dos coches: Adrià que tiene un todoterreno, creo que de la marca Opel, y yo el mío. Su coche lo ha llevado Marc, con Adrià, Paco Jardinero, Rafa y Marc de chófer. En el mío hemos ido: Andrés, Juan, Carlos, Sandra y yo.
Nos hemos ido por el Eix hasta Manresa, después hemos tomado la autovía que va de Barcelona al Túnel del Cadí y antes de llegar al mismo, hemos girado a la izquierda, hacia Saldes. A la salida del pueblo, sale una carretera pequeña, muy estrecha que va a un aparcamiento y mirador, debajo del Refugi “Lluís Estasen”. A partir del aparcamiento, la carretera, se convierte en Pista Forestal que va a la Sierra del Cadí.
Los coches los hemos dejado en el aparcamiento y nos hemos cambiado. Delante de donde yo he dejado el coche, sale un camino que empieza con una escalera de troncos, por donde los nueve hemos acometido esta excursión, para muchos como yo, épica.

En poco rato, hemos llegado al Refugi d’Estasen. Andrés ha llenado agua en una fuente que hay delante, en el prado y Adrià me ha convencido a para que tomemos un café en el bar. Rafa se ha unido, pero rápido hemos salido hacia arriba, porque Andrés ya estaba nervioso.
Inicialmente, la ruta ha estado bien. Subidas suaves, buena sombra de los pinos y buen ambiente. Teníamos ánimos y expectación, porque lo que teníamos claro, era que había que subir arriba de todo y un momento u otro, cambiaría la pendiente. Nosotros mirábamos a nuestra izquierda y vimos la montaña blanca y pelada y veíamos que el camino, nos alejaba de ella, pero tarde o temprano, aquello se complicaría.
Cuando llevábamos andando unos veinte minutos, Sandra, que por cierto, hoy es su doceavo cumpleaños, le dice a su padre que no se encuentra muy bien y prefiere quedarse allá abajo. Como Juan ha pasado una semana de baja y tampoco tiene muchas ganas de machacarse, se ha quedado con ella. Así que hemos seguido el resto, subiendo y refunfuñando por la emboscada que Andrés nos ha tendido, llevándonos a esta excursión, que todos estábamos deseando hacer y que tantas expectativas nos ha creado, y satisfacción, claro!

Finalmente, hemos llegado al Coll del Verdet, en la cara Noroeste del Pedraforca y final del ascenso por camino de bosque podríamos decir. (Coll del verdet: 2.255,00 mts.).
A partir de allí, venía lo más peligroso, pero también lo más divertido, según los montañeros especializados. La verdad es que yo, también lo he encontrado así. Es donde te enfrentas de verdad a la montaña, has de grimpar, sientes el peligro, te sube la adrenalina y te reconforta vencer el riesgo. Cuando llegas al Cim y observas el paisaje tan maravilloso, te sientes muy satisfecho, es inexplicable!!
También reconozco, que el riesgo es muy grande, y no me gustaría que un día, por conseguir un objetivo, aunque sea reconfortante, me ocurriera un accidente tan espectacular. Tampoco me gustaría que me ocurriera uno en la carretera, cosa más absurda y que tenemos mucho más riesgo de sufrir.
La sensación de haber subido a un sitio así, por tus propios medios, la vista tan espectacular, la camaradería con los compañeros, la evasión del estrés cotidiano, etc. supongo que es el gusanillo que engancha a tanta gente que están envenenados con estos deportes, tan arriesgados.
Volviendo hacia atrás, en el Coll del Verdet hemos hecho una “parada técnica”, (eso me ha salido muy bien), parada técnica. Quiero decir que no ha sido como las que hacemos, cada vez que los que van delante, te esperan, lógicamente descansando, y cuando llegas tú, a punto de que el corazón se te salga por la calva. Te dicen: - Vamos, que ya queda poco. ¡Veis como no era tan difícil!. ¡Joder!! Te dan unas ganas de darles con el palo!



Bueno, esta vez no ha sido así, ¡Soy un exagerado!! Debe ser porque éramos mayoría los que llevábamos el corazón en el cogote.
La parada ha sido de 10 ó 15 minutos, como mínimo. Hemos comido algo, bebido, y más cosas... (algunos).
Desde allí, hemos acometido la Carena, ya pelada, hacia el Cim que nos quedaba al Este.
El tema de “Grimpar”, cosa que a mí se me antojaba, como lo de ponerse “grampones" y escalar, no ha sido así, pero más o menos. Lo que pasa es que la ruta está muy bien marcada y supongo que también debe estar arreglada. De todas formas, considero que no ha sido demasiado difícil. El secreto está en: no mirar hacia abajo, concentrarse en la seguridad y no ponerse nervioso.
Hemos encontrado una familia, que llevaban dos críos. El chico, no debía tener ni 10 años. Estaban en el Cim, (Pollegó Superior= 2.506 mts). Subir no lo hemos visto, pero bajar, iba con su padre, delante y lo tenía que esperar.
Arriba de todo, hemos parado lo justo para hacernos 2 ó 3 fotos, ver la magnífica panorámica, (había demasiada gente) y bajar hasta un lugar, donde pudiéramos sentarnos tranquilamente a comer. Justo iniciar la bajada, fuera del camino, en la ladera mirando a Sur, sin viento, nos hemos dispersado un poco y hemos comido, comentando que lo peor, ya estaba hecho.

La peculiaridad de esta montaña, emblemática de Catalunya, viene dada por sus dos agujas, (Pollegons) y el Coll de entre ambas, (La Enforcadura). Vista desde el Sureste, que ha sido por donde nosotros hemos llegado, después de una curva de la carretera, la hemos visto, ¡Majestuosa!, emerger desde el paisaje verde de los valles y montes del Pre-pirineo, un enorme tenedor blanco, con solo dos dientes hacia arriba.

 Los dos Pollegons, tienen una altura de: 2506 mts. el Superior y  2445 mts. el Inferior. El Coll central, La Enforcadura, 2356 mts.  Como la capa de la Enforcadura, és más blanda que la de los  Pollegons, se erosiona más y rápido, debido al hielo que resquebraja  la piedra y ultimamente, por la acción humana, que también acelera  la erosión. Esto ha creado las dos famosas Tarteras, (Norte y Sur).

La estructura geológica de esta montaña, es excepcional. El plegamiento Pirenaico, se formó con la colisión de las placas tectónicas, Ibérica y Europea, hace, entre 69 y 75 millones de años. En cambio la formación del Pedraforca, se cree que hace entre 25 y 33 millones de años, dándose la curiosidad que unas capas más antiguas y blandas, como son las de la Enforcadura, que en ese tiempo, debían estar a la misma altura que los dos pollegons, con el tiempo, se han ido erosionando más rápido y ha originado esa Forca que le confiere su Originalidad.
Mi duda surge: Si las montañas nuevas se formaron por plegamientos, relativamente jóvenes: Himalaya, Alpes, Pirineos, etc. y siempre por movimientos de las placas tectónicas. ¿Cómo surgió el Pedraforca, con esa altura tan considerable, en esa época tan reciente y con los tres tipos de materiales diferentes?: Capa Superior del Pedraforca; Capa de la Enforcadura y Capa Inferior del Pedraforca.
Los geólogos hablan de tres capas de corrimiento. Yo no tengo ni idea, pero al parecer, tiene algo que ver con los “Singles” que se ven en el pre-pirineo, tipo Bassegoda y así.

Situándonos todos los excursionistas, en el Coll de la Enforcadura, bajamos por la Tartera Norte, que llega hasta la carretera donde teníamos el coche, pero casi nadie llega abajo porque queda a medio camino entre el aparcamiento y Saldes.
Según nos ha contado Andrés, esta tartera está muy deteriorada, por la cantidad de turistas que subimos y en los descensos, empujamos las piedras hacia abajo, quedando solo una capa de grava, tipo machaca, con poco grueso de la misma, en muchos trozos se ve la tierra. Con la pendiente tan grande que tiene el terreno, resbala mucho y siempre estás en el suelo. En cambio, cuando hay muchas piedras, (sobre todo de 10 ó 12 cms.), puedes bajar saltando y corriendo, que no te caes.
Lo malo de los principiantes, es que el cansancio que ya acumulas, la falta de experiencia, todo junto, hace que te caigas más y te puedes hacer daño. Carlos, el hijo de Rafa, se había hecho daño en una rodilla subiendo y han tardado en bajar un montón. A media Tartera, o un poco más, por la izquierda sale un camino, por donde volvimos al Refugi d’Estasen.
Finalmente, llegamos todos a los coches, donde ya nos esperaban, Juan y Sandra. Nos cambiamos e iniciamos el regreso, pasando por Saldes, donde nos paramos para tomar una cerveza en un bar.
Llegamos a la BP. de Sant Feliu, a las 06:00h de la tarde. Hicimos las cuentas de la gasolina y las cervezas, y tocamos a 10 €. Cada uno!
¡Un día magnífico y barato!!