 |
| Aquest relat de la Diada, li dedico an Lluís Sureda perqué es millori aviat i pugui estar amb nosaltres! |
11S
2016, diumenge.
Aquest any a Salt, per mi ha estat el
primer any que he participat com a Membre de Ple Dret de l’ANC.
Els
darrers mesos de juliol i agost, hem tingut molta feina fent actes i
participant de diferents activitats que han programat els diferents
coordinadors, intentant atreure més gent per exemplar la base social en favor
de la Independència.
També
hem tingut que assistir a diferents reunions, inclòs una a Salt dimecres dia 7
per a Voluntaris de la Diada, on ens van explicar quina seria la nostra tasca
el dia 11. De Sant Feliu hem fet de voluntaris, 11 + 2 de Platja d’Aro que
s’han afegit amb nosaltres.
La
llista de voluntaris de Sant Feliu, som:
Jordi
Gavaldà (Coordinador de voluntaris del
Baix Empordà)
Alba,
Susa Bonilla, Vicenç (marit de Susa), els seus fills i una amiga, Montserrat
Vallribera, Margarida, Ramón Muntada, jo i la parella de Platja d’Aro.
Com
cada any, vam quedar a l’Estació de Busos a 2/4 de 12h, ens donaren un diari
EL PUNT , fet expressament per la ocasió, on nià una mà i amb lletres que diuen
“ A un pam de la INDEPENDÈNCIA”. A les 11:50h Van sortir capa Salt. Al Bus núm.
1, i anaven els voluntaris amb Jordi i l’Alba que ens informaren de alguna cosa
nova i les tasques que havien de fer. Arribarem a Salt a les 12:35h. 45 minuts
de viatge.
En
arribar, varen fer un volt per la Avinguda, per veure l’escenari de la Mani i
com encara no estava en marxa la taula de col·laboradors, on ens havien de
presentar els voluntaris, ens vam anar a la zona de la Fira d’Entitats i vam
menjar un entrepà amb unes coca-coles. Jo vaig comprar 4 ó 5 gots
característics de l’Esdeveniment.
A
les 14:00h ens tenien que presentar a les taules, ho van fer però encara no
estaven en marxa per organitzar-nos. Finalment va venir en ???? i amb Jordi van organitzar la nostra feina.
Ramón Muntadas i jo, havíem de controlar la part Nord del tram 24, just al
darrera de la pantalla de TV fins al tram 23. Nosaltres érem els Voluntaris Intra-trams, ens varen donar
una mena d’armilla verd i començarem a passejar a mon i avall, amb el propòsit,
que no passés res al nostre tram. Portàvem la llisó ben apresa i l’estat d’ànim
per els núvols.
Quan
comences una jornada d’aquestes, a més de la emoció de l’inicio, sents el dubte
de com acabarà. Jo que evidentment, no soc cap heroi, sento neguit quan penso
que aquest repte que estem a punt d’aconseguir, no acabi en algun tipus de
violència física. Evidentment, provocada per els nostres adversaris. Ells,
sempre han resolt aquests conflictes a cops de (bastons, espases o canons....i
també afusellaments!!), nosaltres en
canvi, fins ara els hi hem fet front amb:
·
“Cop de falç”
·
Resistència
de 15 mesos al Setge de Barcelona amb “La Coronela”, milicians i poca cosa més,//
Contra als exèrcits de dues nacions de les més poderoses del mon de llavores...
·
Miquelets,..
·
El Tambor del Bruc...???
i
ara només contem amb:
·
La raó,
·
El Seny,
·
Els Mossos d’Esquadra,.... ?? i no gaire
cosa més, doncs pensar que ens
ajudin les mateixes nacions Europeas que ens varen deixar “penjats” al 1714!!??
Al
1713, es va signar el Tractat de Utrecht que donava per acabada la guerra d’Europa:
-Anglaterra
es queda Gibraltar i obvia el Pacte de Gènova (1705), on es
comprometia a garantir les Constitucions Catalanes, en cas de derrota militar.
-Àustria,
amb el ja Emperador Karles, renuncia al Tron d’Espanya, obvia també el
Pacte de Gènova i oblida quan lluitava plegat amb Catalunya contra
Felip V, es deia Carles III i tenia la Capital a Barcelona.
Perdoneu
pel meu pessimisme, però que el Procés pugui endur-se a terme sense vesar una
gota de sang, és tan ingenu com el desenllaç de l’obra, “El Mercader
de Venècia”.
Bo,
estic pensant en veu alta!!
Quan
entro en aquestes crisis de pessimisme, tinc que pessigar-me per tornar a la
realitat.
Realment,
penso que estem en la situació més favorable per aconseguir la Nostra Independència!
Tornem
al relat dels fets d’ahir. Només començar, van veure que la participació seria
un èxit. La gent anaven amunt i avall i cada moment hi eren més. Preguntaven
molt i l’ambient era molt maco.
El
dia no podia ser mes bo, molta calor amb un sol rigorós que es va convertir en un problema a l’hora critica,
17:14h, en que seguint el programa, començaria Lleida repicant totes les
campanes de la Seu Vella de la ciutat i bategant la gent amb el punt que els hi
varen repartir els voluntaris, al ritme de la música. A continuació ho va fer
Berga, després Salt, Tarragona i l’última Barcelona, a continuació llençarien
un coet i tots cinc llocs a l’hora farien el batec junts, al temps que les
colles castelleres, aixecarien uns Pilars que representarien Els
Pilars de la República Catalana.
Tot
això va portar molt de temps. No sabria
dir si mes de mitja hora ò tres quarts. La gent amb la calor que portaven suportada
i acomodats a l’ombra dels arbres, no hi havia manera de fer-los sortir al mig
del carrer.
En
Ramón i jo feien tot el que podien i més, però no volien sortir. Varen ser els
pitjors moments. Tot i això, les fotos que van sortir a la TV, es veien molt
bé.
Jo
els deia: Va Home!, amb l’esforç que hem
fet venint fins aquí, ara per 10 ò 20 minuts més, no podreu sortir a la foto!!
En Rajoy podrà dir que som quatre gats! De mala gana, sortien, però molts,
quan tornaven a passar ja estaven sota l’arbre de nou.
Un
o dos trams més endavant nostre, en un edifici molt alt, van desplegar una
Estelada, enorme. Jo vaig veure molta gent de Sant Feliu, molts no els hi havia
vist a l’Estació dels Busos. També vaig trobar-me amb les meves germanes:
Merche i Olga, amb els seus marits Pep y Paco. Ells venien d’ Osor i van
arribar just abans de començar l’Acte. Els hi vaig recomanar posar-se a la part
de Tram del darrera nostre. Per la pantalla de TV!
No
cal dir que dels parlaments que varen fer al escenari principal, on hi havia el
President Puigdemont, jo i tant, ni em vaig adonar. TV no hi teníem però
megafonia sí, ho que passava és que no paràvem. En Jordi va venir a donar-nos feina
per ajudar als pobres voluntaris de Salt, recullin coses i informant a la gent
quan sortien. Amí em va dir que anés a la taula per ajudar a vendre begudes i
dona un cop de mà. Sort que en arribar allà, no hi havia gaire gent i em van
redreçar a informar la gent que sortia.
Finalment,
quan tot estava tranquil, s’apropava l’hora de sortir el bus i llavores va
sortir un petit problema, doncs amb els calés que hi havien fet les voluntàries
que venien marxandatge a les parades, calés que era per la Territorial de Salt,
crec que no hi havia cap responsable que signés i es fes càrrec d’aquells
calés?? En Jordi i l’Alba es van quedar allà, en Ramón i jo ens vam anar capa
el bus, a explicar al xofer que hauríem d’esperar uns minuts a que vinguessin els
caps, que estaven parlant amb els responsables de Salt.
Anant
capa el bus, jo que teòricament era el
que coneixia el terreny de la Mirona, vaig voler agafar una drecera i una mica
més i ens han d’esperar a nosaltres.
Vam
sortir a 2/4 de 8h i amb 5 minuts, per els voltants de l’Espai Gironès ja
estaven a la cua. Una retenció que va durar 10 ó 15 minuts.
Finalment,
arribem a Sant Feliu a ¼ i mig de 9h. A l’Estació dels Busos ens vam
acomiadar, cansats però contents, no sols per la feina ben feta, més aviat per l’èxit
de la jornada!
Julián
