16 desembre de 2016
Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya desde el 26 d'octubre de 2015.
Aquell dia històric, la van recolzar 77 vots de tots els Diputats, (135).
L'octubre de 2016, la fiscal general de l'Estat ordenà al fiscal en cap de Catalunya presentar una querella contra Forcadell pels delictes de desobediència y prevaricació en permetre la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent al Parlament de Catalunya que iniciava el pla de desconnexió amb l'Estat espanyol (27-juliol 2016). Fa uns dies, va ser cridada a declarar, davant els judges del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.
La declaració començava a les 9:30h. La ANC va convocà la manifestació a les 9:00h. davant les portes del TSJC. a l'avinguda Lluís Companys, 14-16 de Barcelona.
Finalment va pujar les escales d'entrada al Tribunal, saludant i repartint petons a tota la gent que vam anar per ferla costat i va desaparèixer a l'interior de l'edifici.
A llavores, ens vam relaxar una mica i aprofitarem per anar a fer un café, tornant al mateix lloc, a esperar la sortida. Nosaltres estaven mes alts que el carrer per on hi havien vingut la comitiva, aprofitant que el carrer, prácticamente estava vuit i no hi havia gaire gent, ni vigilància, vaig entrar per fer un volt. Vaig veure molta gent coneguda de la tele: polítics, gent de mitjans de comunicació, etc.
A l'Oriol Junqueras, li estaven fen una entrevista a la TV. Jordi Turull també hi era per allà,..Vaig tornar a pujar i li vaig comentar a l'Alba. Em va dir que era reservat per els Alcaldes, Regidors, periodistes i que no ens deixarien ser allà. Però volia parlar amb Joaquim Arnau, coordinador de l'Empordà que estava a Barcelona. Vam baixar tots dos i efectivament el va trobar parlant amb Jordi Vilà de Esquerra Republicana de Sant Feliu. Els va preguntar, si podrían quedarnos allà? En Quim Arnau, li va dir que teòricament no, però con que tot allò estava organitzat per l'ANC, ningú ens diria res.
A l'Oriol Junqueras, li estaven fen una entrevista a la TV. Jordi Turull també hi era per allà,..Vaig tornar a pujar i li vaig comentar a l'Alba. Em va dir que era reservat per els Alcaldes, Regidors, periodistes i que no ens deixarien ser allà. Però volia parlar amb Joaquim Arnau, coordinador de l'Empordà que estava a Barcelona. Vam baixar tots dos i efectivament el va trobar parlant amb Jordi Vilà de Esquerra Republicana de Sant Feliu. Els va preguntar, si podrían quedarnos allà? En Quim Arnau, li va dir que teòricament no, però con que tot allò estava organitzat per l'ANC, ningú ens diria res.
Ella es va quedar parlant amb ells i jo vaig pujar a buscar a Jordi i l'Esmaragda que estaven a dalt.
Amb tots aquests moviments, va sortir la Carme Forcadell de l'edifici, van començar els acomiadaments i els Voluntaris i Mossos d'Esquadra ens van arreplegar capa la vorera, doncs la comitiva, en breu es posaría en marxa, de tornada al Parlament. No vaig veure que Puigdemont, Mas ni Junqueras fessing el camí de tornada amb ella. Si vaig veure a Romeva, Turull, crec que la Núria de Gispert i pot ser la Neus Munté.
Com que jo estava a primera línea, va pasar ven bé davant meu. Anaven a poc a poc i li vaig veure la cara, molt compungida, emocionada, agobiada en excés. Tothom es llançaven per tocar-li la ma i en aquell moment que tots estaven excessiva-ment emocionats, vaig pensar en el fanatisme dels que hi érem allà.
De tots, quants la defensaríem d'un possible perill, que és molt probable que passi si tot continua com va el Procés? En aquestes manifestacions, la majoria dels que som allà, al primer tret que escoltéssim, sortim corrent i es queda, pobre, allà mes sola que l'una!
De tots, quants la defensaríem d'un possible perill, que és molt probable que passi si tot continua com va el Procés? En aquestes manifestacions, la majoria dels que som allà, al primer tret que escoltéssim, sortim corrent i es queda, pobre, allà mes sola que l'una!
Quan va arribar on jo era, la vaig mirar amb agraïment i pot ser amb devoció, però no vaig fer cap gest per tocar-li les mans. Pot ser la meva impressió o el meu desix mes aviat, em va semblar veure amb la seva mirada, complaença per allò!
Ara bé, passat aquest "flax" pesimista meu, tinc que reconèixer que l'Acte i el moment, és tan emocionant que penso que un poble encès d'aquesta manera, no l'atura ningú!!
Ells, ho saben i també saben que si féssim un Referendum, guanyarà el SÍ amb una majoria aclaparadora.
Per això no deixen fer-li-ho. Una Espanya, sense Catalunya, no pot funcionar sense canviar el Sistema Polític!
Aquest Procés, si l'aturen per la força, ancara ho faran més gros. Per això ho fan a través del sistema judicial, perquè és amb el que corren menys risc.
Eduardo Reyes
En acabà l'Acte, Jordi em va dir, si volia conèixer a l'Eduardo Reyes? És el president del partit "Súmate". Jo pensaba que ell el coneixia, però es veu que no. Estava parlant amb un altre senyor i em va saber greu! Tot just li vaig dir que el seguia per els mitjans de comunicació i que sentia molt interrompre'ls-hi, mes aviat dirigint-me al seu company.
De tornada, com en Jordi, l'Alba i els nois de Calonge, es quedaven a Barcelona, Ramón Muntadas i jo, vam decidir tornar amb la SARFA. La Rosa i l'Esmaragda, ens van acompanyar a l'Estació per treure billet per la tarda, donat que volien fer un volt per Barna. La Maite es va quedar amb nosaltres per fem-nos companyia fins que sortís el Bus, ella es quedaba allà a casa seva.
Com que ens sobrava temps fins la sortida del cotxe, van prendre un cafè i vam mantenir una conversa filosófica molt interessant.
Al bus de tornada a S. Feliu, li vaig fotre una pallissa a Ramón de les meves. El pobre, crec que no voldrà parlar-me mai més.
Capa les 14:00h, ja estàvem a Sant Feliu. Per cert, vam baixar a Sta. Cristina perquè Ramón tenia el seu cotxe allà.
Julio.
Ara bé, passat aquest "flax" pesimista meu, tinc que reconèixer que l'Acte i el moment, és tan emocionant que penso que un poble encès d'aquesta manera, no l'atura ningú!!
Ells, ho saben i també saben que si féssim un Referendum, guanyarà el SÍ amb una majoria aclaparadora.
Per això no deixen fer-li-ho. Una Espanya, sense Catalunya, no pot funcionar sense canviar el Sistema Polític!
Aquest Procés, si l'aturen per la força, ancara ho faran més gros. Per això ho fan a través del sistema judicial, perquè és amb el que corren menys risc.
Eduardo Reyes
En acabà l'Acte, Jordi em va dir, si volia conèixer a l'Eduardo Reyes? És el president del partit "Súmate". Jo pensaba que ell el coneixia, però es veu que no. Estava parlant amb un altre senyor i em va saber greu! Tot just li vaig dir que el seguia per els mitjans de comunicació i que sentia molt interrompre'ls-hi, mes aviat dirigint-me al seu company.
Com que ens sobrava temps fins la sortida del cotxe, van prendre un cafè i vam mantenir una conversa filosófica molt interessant.
Al bus de tornada a S. Feliu, li vaig fotre una pallissa a Ramón de les meves. El pobre, crec que no voldrà parlar-me mai més.
Capa les 14:00h, ja estàvem a Sant Feliu. Per cert, vam baixar a Sta. Cristina perquè Ramón tenia el seu cotxe allà.
Julio.
