TROBADA DE RECOLÇAMENT A CARME FORCADELL

16 desembre de 2016

Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya desde el 26 d'octubre de 2015.

Aquell dia històric, la van recolzar 77 vots de tots els Diputats, (135). 

L'octubre de 2016, la fiscal general de l'Estat ordenà al fiscal en cap de Catalunya presentar una querella contra Forcadell pels delictes de desobediència y prevaricació en permetre la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent al Parlament de Catalunya que iniciava el pla de desconnexió amb l'Estat espanyol (27-juliol 2016). Fa uns dies, va ser cridada a declarar, davant els judges del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya.
 

La declaració començava a les 9:30h. La ANC va convocà la manifestació a les 9:00h. davant les portes del TSJC. a l'avinguda Lluís Companys, 14-16 de Barcelona.

L'acte es va preveure que sortís la Presidenta del Parlament a les 9:00h. a peu acompanyada de tot el Govern, l'Artur Mas, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, una quantitat molt nombrosa d'Alcaldes i Regidors de municipis de l'AMI, i també, quantitat immensa de periodistes cobrint l'esdeveniment! En arribar la comitiva a les portes del TSJC a 1/4 i mig de 10:00, on hi érem tota la gent d'a peu amb estelades, pancartes i cridant les consignes d'independència! i d'altres, com are: Tots som Forcadell! ó, ni un pas enrere!

 

Finalment va pujar les escales d'entrada al Tribunal, saludant i repartint petons a tota la gent que vam anar per ferla costat i va desaparèixer a l'interior de l'edifici.

A llavores, ens vam relaxar una mica i aprofitarem per anar a fer un café, tornant al mateix lloc, a esperar la sortida. Nosaltres estaven mes alts que el carrer per on hi havien vingut la comitiva, aprofitant que el carrer, prácticamente estava vuit i no hi havia gaire gent, ni vigilància, vaig entrar per fer un volt. Vaig veure molta gent coneguda de la tele: polítics, gent de mitjans de comunicació, etc.

A l'Oriol Junqueras, li estaven fen una entrevista a la TV. Jordi Turull també hi era per allà,..Vaig tornar a pujar i li vaig comentar a l'Alba. Em va dir que era reservat per els Alcaldes, Regidors, periodistes i que no ens deixarien ser allà. Però volia parlar amb Joaquim Arnau, coordinador de l'Empordà que estava a Barcelona. Vam baixar tots dos i efectivament el va trobar parlant amb Jordi Vilà de Esquerra Republicana de Sant Feliu. Els va preguntar, si podrían quedarnos allà? En Quim Arnau, li va dir que teòricament no, però con que tot allò estava organitzat per l'ANC, ningú ens diria res.

Ella es va quedar parlant amb ells i jo vaig pujar a buscar a Jordi i l'Esmaragda que estaven a dalt.

Amb tots aquests moviments, va sortir la Carme Forcadell de l'edifici, van començar els acomiadaments i els Voluntaris i Mossos d'Esquadra ens van arreplegar capa la vorera, doncs la comitiva, en breu es posaría en marxa, de tornada al Parlament. No vaig veure que Puigdemont, Mas ni Junqueras fessing el camí de tornada amb ella. Si vaig veure a Romeva, Turull, crec que la Núria de Gispert i pot ser la Neus Munté.

Com que jo estava a primera línea, va pasar ven bé davant meu. Anaven a poc a poc i li vaig veure la cara, molt compungida, emocionada, agobiada en excés. Tothom es llançaven per tocar-li la ma i en aquell moment que tots estaven excessiva-ment emocionats, vaig pensar en el fanatisme dels que hi érem allà.
De tots, quants la defensaríem d'un possible perill, que és molt probable que passi si tot continua com va el Procés? En aquestes manifestacions, la majoria dels que som allà, al primer tret que escoltéssim, sortim corrent i es queda, pobre, allà mes sola que l'una!

 

Quan va arribar on jo era, la vaig mirar amb agraïment i pot ser amb devoció, però no vaig fer cap gest per tocar-li les mans. Pot ser la meva impressió o el meu desix mes aviat, em va semblar veure amb la seva mirada, complaença per allò!
Ara bé, passat aquest "flax" pesimista meu, tinc que reconèixer que l'Acte i el moment, és tan emocionant que penso que un poble encès d'aquesta manera, no l'atura ningú!!
 Ells, ho saben i també saben que si féssim un Referendum, guanyarà el SÍ  amb una  majoria aclaparadora.
Per això no deixen fer-li-ho. Una Espanya, sense Catalunya, no pot funcionar sense canviar el Sistema Polític!
Aquest Procés, si l'aturen per la força, ancara ho faran més gros. Per això ho fan a través del sistema judicial, perquè és amb el que corren menys risc.

                                                                   Eduardo Reyes

En acabà l'Acte, Jordi em va dir, si volia conèixer a l'Eduardo Reyes? És el president del partit "Súmate". Jo pensaba que ell el coneixia, però es veu que no. Estava parlant amb un altre senyor i em va saber greu! Tot just li vaig dir que el seguia per els mitjans de comunicació i que sentia molt interrompre'ls-hi, mes aviat dirigint-me al seu company.

De tornada, com en Jordi, l'Alba i els nois de Calonge, es quedaven a Barcelona, Ramón Muntadas i jo, vam decidir tornar amb la SARFA. La Rosa i l'Esmaragda, ens van acompanyar a l'Estació per treure billet per la tarda, donat que volien fer un volt per Barna. La Maite es va quedar amb nosaltres per fem-nos companyia fins que sortís el Bus, ella es quedaba allà a casa seva.
Com que ens sobrava temps fins la sortida del cotxe, van prendre un cafè i vam mantenir una conversa filosófica molt interessant.
Al bus de tornada a S. Feliu, li vaig fotre una pallissa a Ramón de les meves. El pobre, crec que no voldrà parlar-me mai més.
Capa les 14:00h, ja estàvem a Sant Feliu. Per cert, vam baixar a Sta. Cristina perquè Ramón tenia el seu cotxe allà.

Julio.

DIADA 11 DE SETEMBRE 2016

 

Aquest relat de la Diada, li dedico an Lluís Sureda perqué es millori aviat i pugui estar amb nosaltres!

 

 

 

11S 2016, diumenge.

Aquest any a Salt, per mi ha estat el primer any que he participat com a Membre de Ple Dret de l’ANC.

Els darrers mesos de juliol i agost, hem tingut molta feina fent actes i participant de diferents activitats que han programat els diferents coordinadors, intentant atreure més gent per exemplar la base social en favor de la Independència.

També hem tingut que assistir a diferents reunions, inclòs una a Salt dimecres dia 7 per a Voluntaris de la Diada, on ens van explicar quina seria la nostra tasca el dia 11. De Sant Feliu hem fet de voluntaris, 11 + 2 de Platja d’Aro que s’han afegit amb nosaltres.

La llista de voluntaris de Sant Feliu, som:

Jordi Gavaldà   (Coordinador de voluntaris del Baix Empordà)

Alba, Susa Bonilla, Vicenç (marit de Susa), els seus fills i una amiga, Montserrat Vallribera, Margarida, Ramón Muntada, jo i la parella de Platja d’Aro.

 

 

Com cada any, vam quedar a l’Estació de Busos a 2/4 de 12h, ens donaren un diari EL PUNT , fet expressament per la ocasió, on nià una mà i amb lletres que diuen “ A un pam de la INDEPENDÈNCIA”. A les 11:50h Van sortir capa Salt. Al Bus núm. 1, i anaven els voluntaris amb Jordi i l’Alba que ens informaren de alguna cosa nova i les tasques que havien de fer. Arribarem a Salt a les 12:35h. 45 minuts de viatge.

 

En arribar, varen fer un volt per la Avinguda, per veure l’escenari de la Mani i com encara no estava en marxa la taula de col·laboradors, on ens havien de presentar els voluntaris, ens vam anar a la zona de la Fira d’Entitats i vam menjar un entrepà amb unes coca-coles. Jo vaig comprar 4 ó 5 gots característics de l’Esdeveniment.

A les 14:00h ens tenien que presentar a les taules, ho van fer però encara no estaven en marxa per organitzar-nos. Finalment va venir en ????   i amb Jordi van organitzar la nostra feina. Ramón Muntadas i jo, havíem de controlar la part Nord del tram 24, just al darrera de la pantalla de TV fins al tram 23. Nosaltres érem els Voluntaris Intra-trams, ens varen donar una mena d’armilla verd i començarem a passejar a mon i avall, amb el propòsit, que no passés res al nostre tram. Portàvem la llisó ben apresa i l’estat d’ànim per els núvols.

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan comences una jornada d’aquestes, a més de la emoció de l’inicio, sents el dubte de com acabarà. Jo que evidentment, no soc cap heroi, sento neguit quan penso que aquest repte que estem a punt d’aconseguir, no acabi en algun tipus de violència física. Evidentment, provocada per els nostres adversaris. Ells, sempre han resolt aquests conflictes a cops de (bastons, espases o canons....i també afusellaments!!), nosaltres en canvi, fins ara els hi hem fet front amb:

·        “Cop de falç”

·         Resistència de 15 mesos al Setge de Barcelona amb “La Coronela”, milicians i poca cosa més,// Contra als exèrcits de dues nacions de les més poderoses del mon de llavores...

·        Miquelets,..

·        El Tambor del Bruc...???

i ara només contem amb:

·        La raó,

·        El Seny,

·        Els Mossos d’Esquadra,.... ?? i no gaire cosa més, doncs pensar que ens ajudin les mateixes nacions Europeas que ens varen deixar “penjats” al 1714!!??

 

Al 1713, es va signar el Tractat de Utrecht que donava per acabada la guerra d’Europa:

-Anglaterra es queda Gibraltar i obvia el Pacte de Gènova (1705), on es comprometia a garantir les Constitucions Catalanes, en cas de derrota militar.

-Àustria, amb el ja Emperador Karles, renuncia al Tron d’Espanya, obvia també el Pacte de Gènova i oblida quan lluitava plegat amb Catalunya contra Felip V, es deia Carles III i tenia la Capital a Barcelona.

Perdoneu pel meu pessimisme, però que el Procés pugui endur-se a terme sense vesar una gota de sang, és tan ingenu com el desenllaç de l’obra,  “El Mercader de Venècia”.

Bo, estic pensant en veu alta!!

Quan entro en aquestes crisis de pessimisme, tinc que pessigar-me per tornar a la realitat.

Realment, penso que estem en la situació més favorable per aconseguir la Nostra Independència!

Tornem al relat dels fets d’ahir. Només començar, van veure que la participació seria un èxit. La gent anaven amunt i avall i cada moment hi eren més. Preguntaven molt i l’ambient era molt maco.

 

El dia no podia ser mes bo, molta calor amb un sol rigorós que  es va convertir en un problema a l’hora critica, 17:14h, en que seguint el programa, començaria Lleida repicant totes les campanes de la Seu Vella de la ciutat i bategant la gent amb el punt que els hi varen repartir els voluntaris, al ritme de la música. A continuació ho va fer Berga, després Salt, Tarragona i l’última Barcelona, a continuació llençarien un coet i tots cinc llocs a l’hora farien el batec junts, al temps que les colles castelleres, aixecarien uns Pilars que representarien Els Pilars de la República Catalana.

 

Tot  això va portar molt de temps. No sabria dir si mes de mitja hora ò tres quarts. La gent amb la calor que portaven suportada i acomodats a l’ombra dels arbres, no hi havia manera de fer-los sortir al mig del carrer.

En Ramón i jo feien tot el que podien i més, però no volien sortir. Varen ser els pitjors moments. Tot i això, les fotos que van sortir a la TV, es veien molt bé.

Jo els deia: Va Home!, amb l’esforç que hem fet venint fins aquí, ara per 10 ò 20 minuts més, no podreu sortir a la foto!! En Rajoy podrà dir que som quatre gats! De mala gana, sortien, però molts, quan tornaven a passar ja estaven sota l’arbre de nou.

Un o dos trams més endavant nostre, en un edifici molt alt, van desplegar una Estelada, enorme. Jo vaig veure molta gent de Sant Feliu, molts no els hi havia vist a l’Estació dels Busos. També vaig trobar-me amb les meves germanes: Merche i Olga, amb els seus marits Pep y Paco. Ells venien d’ Osor i van arribar just abans de començar l’Acte. Els hi vaig recomanar posar-se a la part de Tram del darrera nostre. Per la pantalla de TV!

No cal dir que dels parlaments que varen fer al escenari principal, on hi havia el President Puigdemont, jo i tant, ni em vaig adonar. TV no hi teníem però megafonia sí, ho que passava és que no paràvem. En Jordi va venir a donar-nos feina per ajudar als pobres voluntaris de Salt, recullin coses i informant a la gent quan sortien. Amí em va dir que anés a la taula per ajudar a vendre begudes i dona un cop de mà. Sort que en arribar allà, no hi havia gaire gent i em van redreçar a informar la gent que sortia.

 

Finalment, quan tot estava tranquil, s’apropava l’hora de sortir el bus i llavores va sortir un petit problema, doncs amb els calés que hi havien fet les voluntàries que venien marxandatge a les parades, calés que era per la Territorial de Salt, crec que no hi havia cap responsable que signés i es fes càrrec d’aquells calés?? En Jordi i l’Alba es van quedar allà, en Ramón i jo ens vam anar capa el bus, a explicar al xofer que hauríem d’esperar uns minuts a que vinguessin els caps, que estaven parlant amb els responsables de Salt.

Anant capa el bus,  jo que teòricament era el que coneixia el terreny de la Mirona, vaig voler agafar una drecera i una mica més i ens han d’esperar a nosaltres.

Vam sortir a 2/4 de 8h i amb 5 minuts, per els voltants de l’Espai Gironès ja estaven a la cua. Una retenció que va durar 10 ó 15 minuts.

Finalment, arribem a Sant Feliu a ¼ i mig de 9h. A l’Estació dels Busos ens vam acomiadar, cansats però contents, no sols per la feina ben feta, més aviat per l’èxit de la jornada!

Julián

 

Reunió de Voluntaris 11S a Salt

7-09-2016  

 

Aquesta tarda a les 20:00h tenim reunió a Salt de tots els voluntaris que anirem a la Diada. Ens han convocat l’Alba i en Jordi, a:  Montserrat, Susa, Vicenç, Marga, Alba, Jordi i jo. Hem anat amb dos cotxes, el de la Susa i Jordi amb el seu. La Susa, amb un seient del darrera plegat portava una carpa de les nostres que l’hi hem deixat amb ells.

La reunió ha estat important, però només relativament. Als pobres de Salt els i ha caigut un bon palangre. El que passa és que ha de ser força engrescador.

Han fet dues reunions, una primera per dir-nos el que ja sabien, perquè tan l’Alba com en Jordi, ens han nat diuen com hi havien d’actuar i quina serà la nostra tasca. Tot i això hem fet be d’anar-hi, perquè hem conegut gent important de l’ANC pel Procés i ens hem situat millor sobre el terreny. Primer ha parlat l’Oriol Codina, noi jove de 19 anys molt assenyat, que ha estat  el Coordinador general de tota la logística dels sis punts, on s’han de celebrar les manifestacions a tot el País. Ha parlat molt bé!
 

Després la Carme Cunillera Forns, Coordinadora de l’assemblea de Salt, ens agraït a tots nosaltres, l’ajut que els oferim en aquets moments tan importants per ells.

Prèviament, hi havien parlat en Jordi Roura i la Nuria Quintana, membres a la direcció de l’Assemblea, per la Territorial de la Regió II.

És important assistir aquets actes perquè sempre expliquen coses interessants, donat que ells es mouen a Barcelona, amb aquets ambients politics, on es couen totes les coses que no surten a la tele!



Salt, 07/09/16

En acabar aquesta reunió, ha començat la de els Coordinadors de Voluntaris. Eixís que s’han agut de quedar l’Alba i Jordi allà. Per tornar, jo que he anat amb ells, he tornat amb la Susa i tots els altres.

Julián.

Renovació Estelada al Montclar

10 de setembre 2016



 

 

L'ANC: , el canvi de l'Estelada al Cim del Montclar.

Jo és la primera vegada que pujo amb ells. Crec que ho fan una vegada a l'any.

Avui hem pujat 46 persones. Qui ha portat l'Estelada, ha estat Ramón Muntadas i qui l'ha col·locat, ha sigut en Pepo.

Hem sortit de dalt de la Casa Nova, els cotxes els han deixat al final dels carres asfaltats i al camí de terra, a prop del dipòsit d'aigua.

Jo he sortit de casa a peu, mitja hora abans. A les 8:30h hi-havien de sortir caminant capa els "tres camins", d'allà agafaren el camí de la "Font de la Guilla", continuem capa el corriol de "La Murtra", però abans d'arribar, tombem a la dreta i pugem al "Coll del Vidre". Fins aquí ha estat la part més pendent de la ruta. Ara, fins al peu del Montclar, va fen pujades i baixades suaus, force planer, bon camí. Quan pujaven al Coll del Vidre, he fet unes fotografies a Ramón i la Dolors, i les volia pasar a l'Alba, però no m'he aclarit.



Pujant al Coll del Vidre

 

He arribat a dalt, l'últim, per darrera de Joan Pla i la Marisa que han fet tard i ens han atrapat arribant al coll.

El caminet del Coll del Vidre al "Coll de l'Escorpit", com és estret i no es pot adelantar, l'he fet l'últim i quan he arribat, en Pepo ja tornaba amb uns quants de veure el menhir, "Terme Gros", que està molt a prop.

Are girem a la dreta pel camí ample que bé de la Creu d'en Barraquer, fins (el Montclar, els Quercaxells, Sant Baldiri, etc.)

Continuem caminant pel camí fins arribar al peu del Montclar. A partir d’aquí, em de pujar un tros per les roques, grimpant amb una mica de dificultat, donada l’edat que tenim la majoria dels avis que aquí venim! Ens ha costat una mica.

Només arribar a dalt, en Pepo ha tret les eines i ha plegat el màstic on estaven les banderes. Han tret les restes de l’Estelada vella i han posat la nova. La nova la portava en Ramon Muntadas i l’han col·locat: Ell, Lluís Barber, Josep Isern i una mica tots. La Senyera que està per sobre de l’Estelada, no l’han canviat, tot i que està molt deteriorada també.

La Carme Arasa, m’ha comentat que d’això se ocupa el CEM quan fan l’Aplec.



Viaje en bici por Holanda (Días 4 y 5)

 

Día 04 de Julio de 2016, Lunes

Andrés, Julián, Berta y yo!!

Tengo que hacer una aclaración y presentar los miembros de esta expedición y la relación conmigo que soy el relator.

- Andrés es mi hermano, (ciclista empedernido y ejemplo de todos nosotros)

- Julián, mi hijo, es el organizador de esta excursión.

- Berta es mi nuera y compañera de bando, pues podréis comprobar que hemos hecho dos bandos, uno fuerte y otro flojo. Berta y yo somos el flojo.

08/07/2016, cruzando un canal con una barcaza!

Andrés se fue el día cuatro de Junio, hoy hace un mes, con su bici en el tren hasta Baiona y allí inició su periplo particular, continuación de lo que hizo el año pasado en la Volta Iberica.

Ahora quiere continuar su viaje por la costa Atlántica, hasta llegar a Hamburgo en Alemania.

Nosotros quedamos con él que saldríamos de aquí, con avión, el día 04 de Julio y nos encontraríamos en Amsterdam, en un Hotel que habíamos reservado en Mayo, junto con los 3 billetes de avión.

Ya sabemos que está en Amsterdam, desde hace un par o tres de días.

Bernhard y Gerda, (matrimonio alemán amigos nuestros desde hace muchos años), habían venido hace unas semanas a Rosamar, y nos dijo Bern, que iría a Amsterdam el día cuatro y nos llevaría con su coche del Aeropuerto al Hotel, allí nos encontraríamos con Andrés y pasaría el día con nosotros en Amsterdam. Y así lo hizo.
Cuando aterrizamos nosotros en el Aeropuerto de Schiphol, allí estaban esperándonos, Gerda y él.

Habían venido los dos. Gerda me dijo que nunca habían estado ninguno de los dos en Amsterdam y habían aprovechado para conocer la ciudad.

Cuando en el Aeropuerto de Schiphol esperábamos que salieran las maletas, vi fuera a Gerda que estaba leyendo un panel electrónico, intenté que me viera ella a mí, pero a través del vidrio no se escucha nada. Yo le hacía señas con las manos, pero no me veia! Un señor que estaba al lado de ella, me vió y le llamó la atención. Por señas le dije que esperábamos el equipaje.

 

Bueno..., habíamos salido a las 06:30h de Sant Feliu, con Aarón que como trabaja para Julián, nos ha llevado al Aeropuerto con la furgoneta pequeña.

 

 

En el avión de la compañía Transavia, también salimos puntuales, a las 09:05h de Girona y llegamos a las 11:15h más o menos.
El día ha sido bueno y soleado. Con el coche de Bern. y la ayuda del GPS. llegamos al Hotel New West Inn.
Complicado conducir por aquí!
En recepción había una chica, le enseñamos el papel de reserva y nos dijo que Andrés había llegado hacía media hora y estaba arriba.
Las habitaciones, nos decía que no estarían listas hasta las 03:00 de la tarde, al menos. Como no nos entendíamos, estábamos allí liados cuando bajó Andrés, duchado y con un aspecto estupendo. Nos abrazamos y estaba loco de contento, pues en un mes no había podido hablar con nadie en español.
Con la recepcionista, empezó a explicarle que las habitaciones estaban bien y que no se preocupara, porque lo que ocurría era que no tenían ninguna de dos camas individuales. Andrés dijo: Lo que quiere es que nos quedemos otra habitación. (Igual nos subimos las tiendas de campaña y dormimos todos en una!!).
Después de dejar el equipaje en el hotel, bajamos al vestíbulo y Bern. dijo de ir al Centro con su coche, pues desde el hotel hay 12 Km.
No obstante, Gerda y nosotros lo convencimos para ir todos con el tranvía y dejar el coche en el hotel que había aparcamiento.


Paseando por Amsterdam

Así lo hicimos y nos fuimos hasta la Estación Central. Tardamos la tira en llegar y por el camino hicimos algunos amigos. Ya empezamos a notar la diferencia de carácter de la gente, respecto al resto de paises del Centro-Norte de Europa. Son simpáticos, alegres y te ayudan con frecuencia. Hasta con los emigrantes de ahora, son más tolerantes.
Bajamos del tranvía y buscamos un restaurante bueno para comer.
Lo hicimos en uno argentino que había en una calle adyacente y comimos muy bien, aunque nos dieron una buena clavada, más de 20 € cada uno.

04/07/16 Restaurante argentino

Después de comer, hemos acordado ir a buscar las bicis a una tienda con la que Julián había contactado por internet y no había manera de encontrar.

Bern y Gerda, ya no podían andar más y se han quedado en un lugar, donde los pudiéramos encontrar a la vuelta. Empezamos a dar vueltas y alejarnos de ellos. Volvimos a preguntar y nos mandaron para atrás. Andrés decidió volver a recogerlos y nosotros seguimos buscando la tienda, como teníamos el teléfono, ya nos encontraríamos. Por fin encontramos la tienda y resulta que estaba, cerca de donde habíamos dejado a Gerda y Bern!!
Andrés me llama y me ha dicho que cuando ha llegado, ya se habían ido con el tranvía a buscar el coche al Hotel y volver a Alemania.
Cuando Andrés ha llegado a la tienda, con las indicaciones que le hemos dado por teléfono, ya habíamos alquilado las bicis. Con el típico regateo, hemos conseguido que nos quiten el coste de las alforjas, pero nos han cobrado un día más, ya que nos las hemos llevado en el momento.

 

Eso sí, nos hemos ahorrado el precio del tranvía de volver al hotel y venir mañana a recogerlas, (unos 20 €). Además de acarrear los equipajes.

 

Ticket Tranvía

Como éramos 4 y solo teníamos 3 bicis, Julián ha llevado a Berta a la grupa en el portaequipajes.
Antes de volver al hotel, hemos tomado una cerveza en un bar que hace esquina con la Plaza del Obelisco, justo al lado de la tienda de alquiler de bicis.
Hemos vuelto al hotel, haciendo así los 12 primeros Km. de nuestro viaje por Holanda. También hemos hecho la primera mini-cena y reunión para preparar la salida de mañana, en la habitación de Andrés y mía. La cena ha sido pequeña, creo que solo fruta. Los preparativos del día siguiente, hemos comentado de seguir el Track que traía preparado Julián y sobre el que se podría improvisar alguna cosa, si conviniera.
Hay una cosa que se me ha olvidado comentar de Amsterdam. Julián y Berta estuvieron aquí hace un tiempo de vacaciones y conocen algo de la ciudad. Después de la cerveza en la Plaza del Obelisco, nos han llevado a ver una calle, o mejor dicho "Barrio", donde había muchos locales de alterne, sex-shop, teatros y museos porno, caladeros de todo tipo de substancias, etc. Bueno, todo el mundo del negocio del vicio con la libertad más escandalosa, pues aquí no hay tabús ni falsa moral.
Lástima de la hora que fuimos, debían ser las 17:00h. y todavía no había mucho ambiente. Berta, decía que nos deberíamos haber fumado un porro??? por lo menos!!


Paseando por los barrios "Buenos"





Día 05 de Julio de 2016:

A las 08:00h nos hemos levantado. El día, muy feo lloviendo y lloviendo, aunque poco Andrés me ha dicho que es lo típico de aquí. Lo raro era el día que había hecho ayer!
Hemos bajado a desayunar: Bufé libre, muy bueno. Hemos comido mucho y bueno pues aquí se desayuna fuerte.
Como llovía, le hemos pedido a la recepcionista que nos deje cargar las bicis en el lugar donde las hemos guardado toda la noche. Nos han dicho que sí y allí hemos distribuido las cosas en las alforjas, siguiendo las instrucciones de Andrés. Lo que no ha cabido en ellas, lo hemos dejado en las bolsas y colocado encima.
Como nosotros no llevábamos alforjas delante, Andrés ha cargado en su bici, muchas de las cosas comunitarias.
Hemos salido a las 10:30h lloviendo un poco pero menos que cuando nos hemos levantado.
El camino que hicimos ayer para llegar al Hotel, lo hemos hecho esta mañana para volver a la Estación Central, donde hay un barco que cruza el canal de delante de la estación. Este barco va y viene continuamente, llevando pasajeros y no cobra nada.
Andrés lo conocía porque lo había cruzado varias veces, la semana pasada.
Además de lluvia, también tenemos viento y muy fuerte. Como no llevábamos comida, hemos parado a repostar en un Super que se llama DIRK VAN DEN BROEK. Está cerca de donde hemos desembarcado. Yo me he quedado guardando las bicis.

05/07/16 repostando 12:24h

 
Cuando han salido, hemos repartido la compra en las 4 bicis y hemos salido hacia el Norte, buscando la ruta que Julián traía en su GPS y que le había pasado a Andrés al suyo, previamente.
Los GPS no encontraban la ruta a seguir, y nos hemos pasado un buen rato, dando vueltas en un polígono industrial de un pueblo o barrio de Amsterdam que se llama "IJplein en Vogelbuurt".
Finalmente encontramos la ruta y salimos hacia la costa, pasando por un terreno muy rural, en contraste con la aglomeración de Amsterdam y sus alrededores. Nos relajamos y empezamos a disfrutar del viaje. Llegamos al primer pueblo en la costa, Monnickendam. Continuamos costeando y entre este pueblo y el siguiente, Volendam, en un cabo muy bonito, hemos visto un prado donde había un furgón y dos hombres, recogiendo basura que se había caído de una papelera. Ya estaban terminando y nosotros aprovechamos para subir arriba del dique, desde donde había una vista preciosa. Julián subió con la bici y aprovechó para hacer un descenso tipo Lara, solo que el desnivel aquí, no pasaba de 1'5 m. diria yo.

 

05/07/16 Renque 14:57h

Los Srs. del furgón se fueron y nosotros aprovechamos para hacer, nuestro primer "Renque" en el campo, sin mesas ni bancos, sentados en el prado, a la sombra de unos arboles muy frondosos que nos protegían de la vista de la carretera. Nos sentamos en el suelo y comimos un poco incomodos. Cuando ya estábamos terminando, pasó un hombre con tipo de vigilante pero no nos dijo nada.
El prado hacía un poco de curva como la carretera y tapaba la carretera con arboles altos y frondosos, así que cogimos las bicis y seguimos el prado a pie y un poco más adelante, antes de salir de nuevo a la carretera, encontramos una mesa, con bancos que estaba vacía y donde podíamos haber comido perfectamente!!
Continuamos por la costa, hasta llegar a un pueblo precioso, (Volendam), con un puerto de pescadores, turístico con casas muy bonitas. Las calles están protegidas y no se puede pasar subidos en la bici. Hemos hecho las fotos de rigor y un vistazo por encima, y rápidamente tomamos la costa hacia arriba, sin tomarnos ni una cerveza!

05/07/16 Volendam 16:14h

A la salida del pueblo, hemos hecho una zigui-zaga muy rara y después hemos vuelto a la costa, muy cerca de donde la habíamos dejado. Bien, Berta iba buscando una farmacia para comprar un medicamento. Preguntando y siguiendo el Trak, cuando hemos encontrado la farmacia, Andrés me ha dicho si no encontraba raro que hiciéramos aquella ruta tan rara, porque no parecía que hubiera nada interesante en el trayecto que hemos hecho? Seguramente quién hizo aquel viaje, tuvieron el mismo problema que nosotros y buscaban también, ¡una farmacia!
Para enseñarme el mapa del GPS, tubo que hacer muy pequeño el mapa y entendí como iban siguiendo ellos la ruta.
El pueblo donde estaba la farmacia, se llama Edam, más adelante otro.

 

05/07/16 Ruta 17:00h

Schardam, (cuatro casas y un camping) y finalmente Hoorn que es una ciudad importante, 68.000 hab. Al llegar a ella, junto al mar hay unos edificios modernos, como Teatro de música, Polideportivos o algo así.

05/07/16 Hoorn 18:10h

La hemos cruzado, por el Oeste casi sin entrar a ella, alejándonos de la costa hacia un pueblo pequeño del interior, Nibbixwoud.
Allí hay un camping donde Andrés había dormido tres noches antes, "Molendam".
Había hecho amistad con el recepcionista porque hablaban en alemán. Este hombre había trabajado 23 años en Alemania.
Según nos había contado, le interesó mucho su historia del viaje que había hecho con la bici por Francia, su amistad con Bernhard, que tenía que volver a Amsterdam porque veníamos nosotros... Tan impresionado estaba con su historia que incluso le invitó a una cerveza. Se llama Jans y es muy buen tío.
Cuando nos vió aparecer a los cuatro, se quedó gratamente sorprendido. Nos ha indicado donde tenemos que montar las tiendas y se ha marchado a seguir cenando con su esposa, invitándonos a tomar unas cervezas después de cenar en la recepción, pues hemos llegado a las 08.00h de la tarde. Berta que sabe más que los ratones coloraos, le ha comentado a Andrés que porqué no le preguntaba a su amigo, ¿Cuánto nos costaría un bungalow, si es que tenían alguno vacío? Andrés ha ido otra vez a su casa y ha vuelto con Jans. Nos ha dicho que lo acompañemos con las bicis y nos ha llevado a uno, ¡fabuloso! Le ha dicho a Andrés que dejemos las cosas en el bungalow y las bicis, que las guardemos en un cuarto, donde guarda las herramientas del jardín y lo utilizan de lavandería.
Después en el bungalow, hemos hablado de como lo podíamos utilizar, hay baño, cocina, salón, comedor y dos dormitorios, uno con dos camas en litera y otro con cama de matrimonio. Andrés le ha preguntado el precio y acercándose al oído, le ha dicho -"El mismo que las 2 tiendas, para 4 personas".
Nos hemos instalado, hemos preparado la cena, el comedor tiene una mesa como la que teníamos en los apartamentos de Rosamar y el salón dos sofás muy grandes negros. Nos hemos duchado y hemos ido a la recepción a tomar una cerveza con Jans y su mujer.
Naturalmente, hemos pagado nosotros las 6 cervezas. Berta lleva el fondo común que hemos hecho en todo el viaje.

05/07/16 Bungalow 20:19h

 

05/07/16 Bungalow 22:27h (haciendo deberes)

Hoy hemos hecho: 71 Km.