GERARD BUSSOT

2N. RELAT EN CATALÀ

GERARD BUSSOT

17 d’abril de 2011.

Aquesta setmana passada, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ens va convidar a la presentació del llibre número 26 de la col·lecció URÀNIA, Estudis Guixolencs “GENT D’UN SEGLE” de Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000, amb 401 apunts biogràfics de personatges més representatius al llarg del segle XX, a la nostra ciutat. L’autor de aquesta obra tant extraordinària, no podia ser un altre que el Gerard Bussot.

L’Acte, tingué lloc  divendres dia 15, a una Sala del Monestir. Tot i ser grossa (mes de 100 persones d’aforament), molts que vam arribar tard, ens van quedar fora. A les hores l’Organització, conscients de la falta de previsió, davant la concurrència multitudinària, van decidir repetir l’Acte una hora mes tard, donem-nos tota mena d’excuses, manifestant  que mai se havien trobat amb una cosa eixís.

L’Acte va esser tot un èxit i en Gerard estava molt emocionat, al marge de la feinada que els hi ha representat  fer aquesta obra, necessitava aquest cop de recolzament que el poble de Sant Feliu, l’ha donat. L’últim any, l’adversitat l’ha colpejat terriblement a ell i la seva família.

Jo em considero amic seu, ens coneixem fa molts anys, primer de ben jovenets, quant ens trobaven al Clíper i preníem  una beguda, que no sé ben bé que portava i que nosaltres la van batejar com “Colites de Cucudrulo” ó quelcom eixís. Desprès per la feina seva a l’Ajuntament de Santa Cristina, i nosaltres como constructors a Rosamar, especialment.

Però no és la nostra amistat, el que jo vull reivindicar aquí, sé que  en Gerard té molts amics i segurament mes amics que jo  ho estat mai. La meva admiració, ve donada perquè ell és i ha fet el que jo considero que me hauria agradat fer a mi. Jo tinc admiració per els escriptors i especialment per els historiadors, la meva passió es llegir i escriure, fa mes de trenta anys que escric un diari personal, on reflecteixo les coses que jo considero son importants i d’altres banals, i ho faig a la meva manera, per mi, a mà, amb faltes d’ortografia, i ara ja tinc deu ó dotze llibres que estic passant a l’ordinador. He començat per el primer i m’ho passo la mar de bé, recordant el naixement de la meva filla, l’any 82, les festes de “Nochebuena”, típiques de la nostra família, el setè aniversari de casament, etc. Darrerament estic escrivint coses mes profundes i serioses, de política, una espècie de reportatge que vaig fer dels oficis curiosos que recordo de la meva infantessa, dels quals han desaparegut quelcom.

També escric relats i contes antics que recordo de petit em contaven els meus pares i avis. Alguns d’ells, no me’n recordo de tot i els arranjo a la meva manera. Ara ja m’atreví a escriure també en català. Això em comporta doble esforç, però per donar-hi el meu recolzament a en Gerard, expressar-hi l’admiració i agrair-hi l’esforç que fa per tots nosaltres, els que estimen Sant Feliu, quasi com ell, no el podia fer en castellà.

El seu amic, Jordi Gaitx va dir que sagú que a la llista de personatges del segle passat de Sant Feliu, Gerard hauria estat un dels mes significats, però que lògicament ell no es podia posar a si mateix. Es igual, encara li queda molta tasca per fer i sagú que ja sortirà quelcom altre homenatge que li faran. A més el millor homenatge per ell, son les seves obres que parlen per sí soles, l’ajut que l’han donat l’equip de l’Ajuntament i sobre tot, la gent que el vam recolzar el divendres i sempre. Jo he assistit a moltes reunions i advents que convoca l’Ajuntament per temes tècnics o de ciutadania, inclús amb ell i sempre ens hem queixat de la manca d’interès per les coses del poble, perquè  no aplegaven gaire gent. L’èxit del divendres es una exacció.

Una abraçada Gerard!!.

¡Quant llegeixo les meves primeres pàgines dels meus diaris i les dues coses que he fet en català, entenc perquè mai, l’he donat a llegir els meus escrits a ningú!.

Julián Lucena Fuentes.