Terra i Poble.

1R. CONTE EN CATALÀ

TERRA i POBLE

23 de gener de 2011.

Es la primera vegada que intento escriure una història en català. Donada la dificultat que suposa per mi, escriure qualsevol cosa en castellà, molt més encara serà fer-ho en una llengua que no he pogut estudiar a l’escola. Amb l’ajuda del corrector de l’ordinador, intentaré que em surti el millor possible.

Voldria fer una reflexió sobre les paraules “Terra” ò “Poble” en el sentit del context de la relació de les persones envers la terra ò el poble al que pertanyent. Quant diguem que som de “les terres del Baix Empordà” ò del “Tarragonès, Pla de l’Estany, La Garrotxa”....., evidentment estem fent una comparativa comarcal. Però també podríem dir  “les terres de la Mediterrània ò les terres Bàltiques, de la Patagona.... etc.” Generalitzant més, també podem parlar de “les terres d’Europa, d’Àfrica, de l’Orient Mitjà, d’Amèrica ò d’Austràlia”. El mateix  passa quant parlem de “Poble”.

Tornant-hi a la paraula “Terra”, l’altre sentit que té, és el “del grapat de terra” que podem agafar en un camp de patates ò al jardí de casa.

Altres accepcions  d’aquesta paraula seria , en el mon de la construcció, que terra és baix ó sol i dalt és el sostre. Segurament que hauran d’haver moltes més, però la principal jo crec que és, l’astronòmica “TERRA” com astre del Sistema Solar, “Planeta Terra”, al qual pertanyen tots els pobles del món.

És per això, que crec que aquesta paraula, es la més important de la llengua, al menys per mi.

Tornant-hi a l’inicio d’aquesta reflexió,  el fet de pertanyé a una terra concreta, també té dues  accepcions: Una seria la “Terra de naixement” , i l’altre, la teva “Terra ò Poble”, on vius i lliurement, decideixes compartir els deures i drets amb els teus conciutadans, treballes i et desenvolupes amb la teva família. Aquí també se m’acut un altre paraula que jo entenc que s’aplica malament, als Nouvinguts, “Immigrants”, (no sabria dir quina de les dues em cau pitjor). La paraula “immigrant”, vaig sentir una vegada, en una conferència a un Dr. entès en la matèria, que només se li pot aplicar a un individuo, en el període que passa en el camí d’un lloc a l’altre, donat que aquell individuo, quant surt, fins aquell moment, pertany a una terra, es emigrant capa un altre lloc, però quan arriba on va, hauria de ser ciutadà de l’altre lloc.  Evidentment això no passa, no és tant simple, ni jurídicament, i moltes vagades per el tarannà del mateix individuo immigrant.

L’altre reflexió que va fer el Dr. de la conferència esmentada i que a mi em va impactar, va ser el de l’idea que tenen els que parlen de la seva terra amb una exclusivitat excloent o xenòfoba i argumentant que ells son més... que... (de Ningulandya, per exemple), de tota la vida perquè l’avi ò el besavi i el besavi del seu besavi...van néixer aquí..! Arguments del Dr. Si tenim en compte el percentatge  (x..., no em recordo, però molt alt), de persones que no son fills del pare que consta en el seu carnet d’identitat, i les invasions que s’han fet d’uns pobles vers els altres, guerres, calamitats, etc...., per fer una genealogia bona, tindríem una tasca força feixuga i finalment arribaríem a la conclusió, que tindríem  Ninguladyanos de 1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª,........ .

Si, teòricament fos possible fer aquesta tasca, al final de tot, ens trobaríem amb que el Ninguladyano de 1ª, seria descendent d’una dona, a la que els científics la van anomenar “Luci” que va néixer al centre d’Àfrica, era negra i que segurament tenia més a veure amb els micos que amb els essers humans. (Vist el que fem l’ humanitat, si jo fos la Luci, n’estaria ben orgullós de retirar-me al mico més que pas a l’home).

Julián Lucena Fuentes.