20 nov 2017

Catalunya: Crisis (1917-2017)

1917
2017
 









Anàlisis comparatives de dades entre el Procés català actual i els esdeveniments que es van produir a Espanya, ara just, fa cent anys, durant la crisis de 1917 que va anar de poc que no acabés amb la monarquia que passava pel període de Restauració borbònica monàrquica.
 
Juliol de 1916, al XII congrés de la UGT, acorden fer un front comú amb la CNT i anomenen un Comitè per coordinar una vaga general el dia 18 de desembre de 1916. La vaga va ser un èxit total, i el sindicat de la UGT va començar a parlar de repetir la operació, però amb el partit Socialista i la Lliga de Catalunya a la reivindicació.
 
Veient  el Comte de Romanones, President a les hores del govern a Madrid, el rumb que prenia el tema va declarar l’estat de excepció, amb intervenció de l’exèrcit. Ordenà l’empresonament dels membres del comitè de vaga que van trobar. D’altres hi havien fugit a l’exili a França. Als presoners, els van condemnar a cadena perpetua.
                                         ******

Al 1917, és van propiciar 3 desafiaments al govern conservador i monàrquic d’Eduardo  Dato a Madrid. Aquest fets van culminar amb la vaga general del mes d’agost:
1)  Militar.- En crear-ne les Juntes de Defensa.
2) Polític.- Assemblea de Parlamentaris celebrada a    Barcelona, convocada per la Lliga Regionalista  Catalana.
  
    3) Social.-  Amb la Vaga  indefinida d’agost de 1917, 
        però que no va arribar a una setmana.

En plena I guerra mundial, Espanya que va ser neutral i no participava, és beneficià del comerç i els negocis que comporten les guerres. Enriquiment desorbitat dels aristòcrates i oligarques a través de les grans empreses, creixement de la inflació generant pobresa extrema al poble, es crea  una crisi semblant a la que patim actualment, crisi econòmica i desequilibri en la distribució de la riquesa. Això en quan a l’economia, per què referent a la política, el poble demanava un canvi de sistema polític, enderrocar la monarquia i proclamar una república.
Encapçalat per Catalunya, País basc, Astúries, Valencia, Andalusia i Extremadura, els partits polítics, amb els sindicats, CNT a Catalunya i UGT a la resta, van plantejar una Vaga General indefinida que en anar convocada junts amb els partits polítics, es va convertir en un moviment revolucionari, contra el govern conservador de Eduardo Dato.

Amb moltes dificultats, la vaga revolucionaria es va convocar del dia 10 al 13 d’agost de 1917 amb unes conseqüències terribles. Per reprimir-la, l’exèrcit va fer una intervenció molt violenta. És van produir: 71 morts, 156 ferits i 2000 detinguts. Tampoc es va respectar la immunitat parlamentària. Per sortir del problema, el rei va proposar un nou govern, encarregant-li a Garcia Prieto perquè convoqués eleccions anticipades pel febrer de 1918.

Aquelles eleccions, els partits polítics van posar a les llistes electorals, els presoners polítics i els exiliats, amb la qual cosa, el govern els va bé d’indultar.
Bo, amb aquesta exposició meva, barroera. En un context diferent, veig una similitud amb el que està passant ara a Catalunya, tot i que ara el Procés és més profund i ens juguem la independència total‼ També, em sembla veure un paper dels polítics catalans d’aquell moment, més participatius, tinguts en compte i respectats. No veig el menyspreu que ara senten els espanyols envers Catalunya.
Per les informacions que jo he llegit sobre aquells afers, continuen els problemes de sempre: 
  1. 1)      Territorial, amb domini d’un centre sobre  els  pobles   perifèrics més productius amb superioritat en: Comerç, industria, economia, demografia, agricultura i sobre tot, democràcia.
2)       Necessitat de canvi de sistema polític on la distribució de la riquesa fos més justa, que tothom tingués accés a l’escola i la sanitat i aconseguir una societat més culta i preparada.
3)      Canviar la monarquia per una república efectiva i transversal! La diferència amb el que està passant ara, és que Catalunya s'enfronta a l'estat espanyol, tota sola. Per això l'enfrontament i la rancúnia i menyspreu de la resta de pobles d'Espanya a excepció del País basc i Balears, perquè els valencians, no els veig gaire favorables al Procés!

Julián Lucena.






No hay comentarios: