julianlucena: El Museu del Rat Penat, ¡TANCA!!

Obra principal del Museu

Dia 24 de gener de 2015, dissabte.

Fa uns mesos, pujant cap el Coll de Portes amb el meu germà, vàrem trobar al Josep, “Ratpenat”, i ens va comentar que volia tancar el Museu. Com anàvem tard i teníem que pujar fins el Puig de Cols, no vàrem poder parlar gaire i jo l’hi vaig dir que passaria un dia per casa seva i parlarien del tema. Aquesta tarda, he anat expressament, sense saber si el trobaria.

Estava treballant i m’he sentit una mica incòmode, per que tenia l’ impressió de que el destorbava a la feina que estava fent, tot atrafegat, con sempre, i en part, també m’ha tranquil·litzat, per que això vol dir que continua sense llençar la tovallola.

Hem parlat, molta estona del Museu, de la nau nova, on té problemes d’humitat, difícils de solucionar per un paleta que sàpiga el que fa, en canvi, ell, els ha resolt aplicant les seves teories amb resultat positiu. En tema d’enginy, s’ha de reconèixer que el Mestre, es ell.

També m’ha comentat, els problemes que té amb l’Ajuntament, per falta de recolzament als seus projectes i l’esperit que l’hi dona ell al seu Museu.
Jo no soc expert en Art, no sé distingir un quadro bo d’un de dolent, en canvi, el Museu del Ratpenat, m’encanta, però ja dic, no soc expert. El que si puc dir, com a ciutadà de Sant Feliu: ¡es que reivindico i demano a qui sigui responsable, que recolzin la idea d’en Josep. Que l’hi ajudem tots a que els nostres fills o nets, puguin tenir unes hores, cursets, excursions, aprenentatge per que puguin desenvolupar el seu enginy de la mà de un Mestre com en Josep, amb la col·laboració de un professor, tutor, pares. ¿No sé? ¡Qui sigui‼!

Jo crec que haurien pogut organitzar un programa, coordinat, on l’encarregat de fer les activitats adients, d’acord amb el Josep, preparessin uns materials i eines previs, per els cursos, envers a l’edat dels alumnes, establint la quantitat d’hores per curs. Igual, els mes grans podrien aprofitar aquestes hores, ¿com a practiques per Formació Professional?

Tot això, en el marc del Museu i amb la presencia del Mestre de l’enginy, on el que poden aprendre els nois, seria una cosa tan bona i necessària, com desenvolupar les seves facultats per crear coses o sistemes amb objectes senzills i procedents del reciclatge, treure hores de veure la tele o la video-consola, ordinador, etc. Tots sabem que la joguina mes apreciada per un nen, es la que ell s’ha fet.

Conec al Josep, fa molts anys. Encara no tenia el Museu. Els meus germans i jo, l’hi varen comprar la maqueta d’un vaixell per regalar-l’hi a un amic. La primera vegada que vaig visitar el Museu, amb visita organitzada per el meu amic, Esteve “el Pintor”, vaig quedar bocabadat. Molts pares que venien, portaven els seus fills. Els adults, estaven fascinats per les coses antigues que hi havia i la seva perspectiva de la vida, plasmada en la seva obra. Però els nens, el que més els va agradar, va ser el seu taller.

Els pares, els renyaven contínuament per por, que no trenquessin les feines que tenia començades. Ell els deia que no els renyessin, dons això demostrava la seva teoria, que els menuts, necessitaven tocar, saber com es fa, experimentar. Per això va entendre ell que necessitava un lloc on el seu taller fos suficientment ampli per aquella idea. Per ell sol, ¡ja tenia prou amb el vell!

En una xerrada, conferència o pot a ser directament a mi, vaig escoltar-l’hi una anècdota sobre un noi rebel, d’aquest que al col·legi ja el donen per impossible, amb intervenció dels Mossos i tal… D’alguna manera, va contactar amb ell i es va interessar per el que feia, oferint-se per ajudar-l’hi. Ell, va acceptar de bon grau, donat que de jovenet, recordava ve estat quelcom eixís. Aquells dies va veure que el noi, tenia un grau de intuïció i intel·ligència, excepcionals.

La idea, de les visites de col·legis organitzades, ens va comentar que no li recolzaven prou a Sant Feliu. Venien mes gent d’altres pobles, que d’aquí.

Reconec, que tots som una mica culpables, quant veiem una cosa maca o una idea beneficiosa, (ens bolquem i ens oferim per ajudar, el que faci falta), però a l’hora de la veritat, ens oblidem i que cadascú s’espavili.

Cal que anem en compte, dons allà dintre, està l'esforç, el talent i l'Art d'un home somiador al llarg de tota la seva vida. Que la seva forma de veure les coses, la seva intel·ligència avançada a l'època, la incomprensió dels seus coetanis.... Tot, l'ha fet per Sant Feliu. ¡Jo, no entén d'Art!!! però, ¡Cal que algú faci un pensament!!!

Una de les bases de la seva obra, és la demonitza-cio dels diners. Després de la crisis que estem passant i no veiem la llum encara a tot això. Al carrer, comencem a veure canvis... Aquest Sistema Social, basat al Capitalisme, està fracassat però... Jo no veig que canviï res!!!
L'historia està plena d'artistes, (pintors), del passat, que no havien venut cap quadre en vida, (boig, marginat per la seva societat, va morí a la misèria...) i ara, altre gent, sense escrúpols i amb cap qualificació artística, ni de cap tipus, folc-rada de milions a costa de la popularitat d'aquells Artistes del passat. Dons aquí a Sant Feliu, quant venen aquesta gent, l'hi posem la catifa vermella. Que no ens hàgim de penedir de tot això. A Sant Feliu, ¡tenim fama de Mussols!.

Amb aquesta crisis, la apatia dels polítics, que ja no saben de on treure un euro, la gent del poble, que sempre veiem les coses de fora, millor que les nostres, "per exemple":

Anem a veure les Mines de Cardona (Maig 2001), i encara no hem vist el nostre Monestir.

Mines de Cardona

Monestir de Sant Feliu de Guíxols

Visitem la ¡Catedral de Münster! (octubre 1990), i encara no hem vist la de Girona.

Catedral de Münster

Catedral de Girona

Ens han encantat les Muralles d’Àvila, (abril 2001), i no hem visitat la de Girona.

Muralles d'Àvila

Muralles de Girona

Vàrem fer una excursió a Capellades per veure el Museu del Pergamí, ( i encara no hi havien visitat el Museu del Rat Penat de Sant Feliu…