¡Trobada Ciclista “PIBO” de Palamós!!

MI  DIARIO.           Nº  11

Dia 18 de juliol de 2015, dissabte.    

Amb sortida i tornada de Pont de Molins. ¡Ruta del Rio Muga!!

Fa un parell de setmanes Julián, en va comentar que l’Albert Bach, (membre d’aquesta Colla), estaven preparant aquesta sortida, i el va convidar anar-hi amb ells, cosa que ja hi havien fet altres anys, inclòs amb els seus amics. El dia que l’hi va dir, jo era a l’oficina, i també em va comentar, si volia venir jo.

En principi, jo no creia estar preparat, però en Julián va convencem i va programar uns entrenaments per que agafes fondo i tot i ser una ruta llarga, jo amb una mica d’entrenament previ, segur que la podia superar be. Tot l’entrenament que varem fer, son dues sortides. Una per las muntanyes de Solius, Sant Baldiri, etc. i d’altre fer carril bici, fins una mica mes de Llagostera i tornar.

Jo per el meu compte, he anat una vegada amb el meu germà a Llagostera i un altre, tot sol també per aquí.

Ahir divendres, varem quedar amb Julián per sortir d’aquí a les 5:30h. del dematí, carregar bicis i poder arribar a les 6:00 h a Palamós. Paco Martínez, de TEIMA l’hem portat nosaltres la bici i ell anat amb el seu cotxe, aixís que de Sant Feliu, només hem anat quatre.

En arribar a Palamós, (allà on viu en Jaume), hem carregat unes 10 bicis més a la furgoneta de Julián, i hem sortit capa Figueres i Pont de Molins. Hem arribat al poble a les 7:30 h descarregar les bicicletes, agafar totes les coses necessàries per el camí i sortida, capa les 8:00 h.

Inicialment, tot molt bé i tranquil, hem començat pujant per la vora del riu i tres o quatre vegades, ens hem aturat a llocs estratègics, amb una vista impressionant. El primer, una cataracta amb forma de cua de cavall, molt alta. A cada lloc que ens hem aturat, hem fet fotos fantàstiques!!

Aquí hem parat una estona per fer fotos.

Aquesta part del Riu Muga, quasi arribant a Pont de Molins, per sota de la Presa de Boadella, es on porta més cabdal i els paratges son més macos.

Per la sequera que estem passant i la calor d’aquest estiu, sorprèn que baixi tant d’aigua. Tot i que el començament hi anaven tranquils, quan arribat mitja cursa, del paisatge, no hem pogut veure res. El deixo pendent per a un pròxim viatge, més tranquil amb la Carmela i si es possible, amb cotxe.

 

               

També hem arribat a un lloc, on hem agut de passar les bicis per una escala metàl·lica i un Molí amb moltes passarel·les de fusta. Tot molt maco!!

 

Aquesta Colla PIBO de ciclistes de Palamós, la va fundar un senyor que tenia un taller de reparació de xapa de cotxes, i ara està jubilat. En Jaume, que és el President de la Colla, o Club, (a la foto, primer dret, començant per la dreta). No sé si deu tenir gaires membres? Jo diria que deuen ser, una vintena, aproximadament.

També, ens hem aturat per fer un descans i veure aigua, a dalt de la Presa de Boadella, que varen passar per sobre d'ella.

A la foto, on som tots els participants, només sé el nom de: Jaume, Paco, Toni Lucena, Leiva, Julián, Berta, Joanna, Albert i Jo.

Toni Lucena es un Senyor d’Olot, molt bona persona i amb un estat de forma, boníssim. Aquesta vegada, ell tancava l’excursió, i jo con que totes les pujades, em quedava ressagat, he pogut parlar amb ell. El seu pare és de Lucena i va fer la “mili” a Olot. En acabar, es va quedar a viure allà. Ell va néixer a Olot i si la seva dona és una de les que venien amb nosaltres, deuen ser cunyats d’en Jaume. (Igual estic equivocat??).

Reconec que vaig pecar d’ingenu perquè vaig creure que el meu estat de força, era superior. El meu error ha estat això, però també, agut una sèrie de circumstàncies que han estat de poc que no arribés a la furgoneta. Per sort no ha sigut eixís.

 - Primer, la calor tan forta que hem tingut avui, la dona de l’Albert portava un aparell que marcava la temperatura i quan hem arribat a dalt de tot, estaven a 40º. Això a dalt la muntanya, no puc ni pensar la temperatura que tenien, a vaig a la carretera asfaltada, entre Albanyà i Sant Llorens de la Muga. L’aire cremava i les forces em faltaven per pedalejar.

-Segon, aquesta ruta, els companys de l’Albert, hi havia tais que ells, no coneixien be. A mes del pendent tan exagerat, estava ple de pedres i això feia que un moment o altre, tothom hagut de posar peu a terra. Jo a la que trobava  pedres, ja baixava de la bici i anava caminant, que encara feia mes ràpid.

-Tercer, les baixades! Encara patia més que les pujades. Estic tan insegur i no domino, ni la bici, ni la tècnica per baixar. Això em fa tenir molta por de caure, perquè si caus, et post fer molt mal! Quan arribava a dalt, les cames no m’aguantaven... Quan arribava a vaig, els braços no m’aguantaven...

Hagut un moment, per travessar una riera, que hem passat les bicis, en cadena. Tant a la baixada com la pujada, ens hem repartit les posicions, anàvem passant bicis i el que anava primer, les col·locava en una explanada petita, fins que hem pujat tots. El pendent era tant fort, que necessitàvem les mans per agafar-nos als matolls, i poder pujar.

Una mica mes endavant d’això, la Joanna (dona de l’Albert), ha trencat la patilla del canvi de la bici. ¡Sort que portaven una de recanvi! Tot i això, la feina ha estat, treure la trencada i adaptar la nova, perquè no era de la mateixa bici.

Quan passa una cosa d’aquestes, en aquestes sortides on tot és ¡companyonia de la bona! Sempre nià algú, degut a la seva feina o perquè s’han trobat moltes vegades, que fan quasi miracles: dons no teníem eines, els cargols no sortien, de martell feien servir una pedra... Tot això, amb un bon rotllo fantàstic!. Els únics que devien estar una mica preocupats, eren la Joanna i l’Albert. Quan finalment es va solucionar el problema, ho varem celebrar, com si vesi’m guanyat una etapa del Tour.

Aixís, hem anat pujant, fins que hem arribat dalt de tot i tocava baixar, baixar, pujar, baixar, pujar, baixar, baixar... jo he perdut el compte de les vagades que ho hem fet...!!

Finalment hem arribat a Albanyà (poble preciós), on hem agafat aigua fresca d’una font i per la carretera asfaltada, hem baixat, seguint el riu fins a Sant Llorenç de la Muga.

Aquest tros, ha estat el millor, tenint en compte que era carretera asfaltada, baixada i a Sant Llorenç, ens hem banyat al riu, sens docte, el millor del dia. Ara bé! La calor a la carretera, aquella hora del dia, insuportable!!

A l’entrada del poble, hem vist al riu una sínia de fusta, molt semblant a la que teníem nosaltres a l’horta de “Puente Genil”. Està funcionant, es mes petita que aquella, però treu aigua. Com anava amb Julián i era tard, l’he dit que de tornada, l’hi faria una foto. Després del bany, hem sortit del poble, per l’altre costat i no l’he pogut fer.

Julián, Berta i Toni Lucena, que han sortit els últims, s’han perdut i han sortit a la carretera, per on hem entrat, s’ha aturat i a fet la foto que jo no he pogut fer.

De Sant Llorenç a Pont de Molins, passant per el pantà de Boadella, tot i que no l’hem fet per la presa com a la nada, ha estat ¡mortal per amí! Tota la ruta, l’hem feta amb 6:30 h. aproximadament.

De les 5:00 h del dematí, fins les 3:00 h de la tarda, amb: un cafè amb llet i cereals; un plàtan; dues barretes i un xarop energètiques i molta aigua. Jo penso que lo que m’ha faltat amí ha estat un bocata de dos pams, ple de fuet i una bona cervesa. En Julián diu que no, perquè desprès a les pujades, et surt tot per la boca! ???

Tot el camí, Berta i jo, hem anat molt forçats i enrederits, però a partir de Sant Llorenç, jo he perdut forces mes ràpid que ella i de poc que no arribo.

En arribar a Pont de Molins, ens hem canviat, hem acomiadat els tres que no han vingut a dinar amb nosaltres i ràpidament hem sortit capa Els Hostalets, on està el restaurant que hem dinat.

A la cursa anaven disset ciclistes i a dinar ens hem quedat catorze. El Restaurant, a estat molt be i ens hem acabat de refer. Julián, amb la primera cervesa que ha pres, com era massa freda, se l’hi ha posat malament, però ràpidament l’ha superat i hem acabat la troballa perfectament.

L’Albert i la Joanna, s’han portat molt bé amb nosaltres! Ell, a les pujades suaus, ens esperava i de vegades, tornava per preguntar-nos ¿com anaven? I donar-nos ànims. Ami, m’animava i m’enganyava, diguin-me que ja estaven arribant, -Només falten vint minuts! Eixís m'he passat dues hores. Al restaurant, el primer plat l’han posat ells i no es podia triar, però ha estat un “pica pica” molt bo i ha desaparegut en un moment. De segon hi havia galta, calamars a la planxa i d’altres coses mes. Jo he demanat galtes, no me n’he adonat, com estaven!

Els que no han vingut a dinar amb nosaltres, son: Toni Lucena, la seva dona i crec que el noi que arreglava la bici de la Joanna.

Ja de tornada, hem vingut parlant amb la Berta i Julián de temps antics. Com hem passat per Figueres, jo els explicava el temps que vaig passar treballant allà amb 18 ó 19 anys.

També els he explicat l’accident que va tenir en Javier Capón a Platja d’Aro, on va caure per el forat d’ascensor de 7 ó 8 pisos d’alçada i va morir a l’Hospital de Palamós.

A casa den Ramón, hem descarregat les 8 ó 10 bicis que portaven dels d’allà, en arribar a Sant Feliu, també l’hem deixat a Paco la seva a la Carretera de Girona i a mi m’han deixat a casa.

De 05:00h del dematí, a les 08:00h del vespre. Dia magnífic, però ¡¡esgotador!!!

Julián Lucena.