MI DIARIO. Nº 11
Dia 18 de juliol
de 2015, dissabte.
Amb
sortida i tornada de Pont de Molins. ¡Ruta del Rio Muga!!
Fa un parell de
setmanes Julián, en va comentar que l’Albert Bach, (membre d’aquesta Colla),
estaven preparant aquesta sortida, i el va convidar anar-hi amb ells, cosa que
ja hi havien fet altres anys, inclòs amb els seus amics. El dia que l’hi va
dir, jo era a l’oficina, i també em va comentar, si volia venir jo.
En principi, jo
no creia estar preparat, però en Julián va convencem i va programar uns entrenaments per que
agafes fondo i tot i ser una ruta llarga, jo amb una mica d’entrenament previ,
segur que la podia superar be. Tot l’entrenament que varem fer, son dues
sortides. Una per las muntanyes de Solius, Sant Baldiri, etc. i d’altre fer
carril bici, fins una mica mes de Llagostera i tornar.
Jo per el meu compte,
he anat una vegada amb el meu germà a Llagostera i un altre, tot sol també per
aquí.
Ahir divendres,
varem quedar amb Julián per sortir d’aquí a les 5:30h. del dematí, carregar
bicis i poder arribar a les 6:00 h a Palamós. Paco Martínez, de TEIMA l’hem
portat nosaltres la bici i ell anat amb el seu cotxe, aixís que de Sant Feliu,
només hem anat quatre.
En arribar a
Palamós, (allà on viu en Jaume), hem carregat unes 10 bicis més a la furgoneta
de Julián, i hem sortit capa Figueres i Pont de Molins. Hem arribat al poble a
les 7:30 h descarregar les bicicletes, agafar totes les coses necessàries per
el camí i sortida, capa les 8:00 h.
Inicialment, tot
molt bé i tranquil, hem començat pujant per la vora del riu i tres o quatre
vegades, ens hem aturat a llocs estratègics, amb una vista impressionant. El
primer, una cataracta amb forma de cua de cavall, molt alta. A cada
lloc que ens hem aturat, hem fet fotos fantàstiques!!
Aquí hem parat
una estona per fer fotos.
Aquesta part del
Riu Muga, quasi arribant a Pont de Molins, per sota de la Presa de Boadella, es
on porta més cabdal i els paratges son més macos.
Per la sequera
que estem passant i la calor d’aquest estiu, sorprèn que baixi tant d’aigua.
Tot i que el començament hi anaven tranquils, quan arribat mitja cursa, del
paisatge, no hem pogut veure res. El deixo pendent per a un pròxim viatge, més
tranquil amb la Carmela i si es possible, amb cotxe.
També hem arribat a un lloc, on hem agut de
passar les bicis per una escala metàl·lica i un Molí amb moltes passarel·les de
fusta. Tot molt maco!!
Aquesta Colla
PIBO de ciclistes de Palamós, la va fundar un senyor que tenia un
taller de reparació de xapa de cotxes, i ara està jubilat. En Jaume, que és el
President de la Colla, o Club, (a
la foto, primer dret, començant per la dreta). No sé si deu tenir gaires
membres? Jo diria que deuen ser, una vintena, aproximadament.
També, ens hem
aturat per fer un descans i veure aigua, a dalt de la Presa de Boadella, que
varen passar per sobre d'ella.
A la foto, on
som tots els participants, només sé el nom de: Jaume, Paco, Toni Lucena, Leiva, Julián,
Berta, Joanna, Albert i Jo.
Toni Lucena es
un Senyor d’Olot, molt bona persona i amb un estat de forma, boníssim. Aquesta
vegada, ell tancava l’excursió, i jo con que totes les pujades, em quedava ressagat,
he pogut parlar amb ell. El seu pare és de Lucena i va fer la “mili” a Olot. En acabar, es va quedar a
viure allà. Ell va néixer a Olot i si la seva dona és una de les que venien amb
nosaltres, deuen ser cunyats d’en Jaume. (Igual estic equivocat??).
Reconec que vaig
pecar d’ingenu perquè vaig creure que el meu estat de força, era superior. El
meu error ha estat això, però també, agut una sèrie de circumstàncies que han estat
de poc que no arribés a la furgoneta. Per sort no ha sigut eixís.
- Primer,
la calor tan forta que hem tingut
avui, la dona de l’Albert portava un aparell que marcava la temperatura i quan
hem arribat a dalt de tot, estaven a 40º. Això a dalt la muntanya, no puc ni
pensar la temperatura que tenien, a vaig a la carretera asfaltada, entre
Albanyà i Sant Llorens de la Muga. L’aire cremava i les forces em faltaven per
pedalejar.
-Segon, aquesta ruta, els companys de
l’Albert, hi havia tais que ells, no coneixien be. A mes del pendent tan
exagerat, estava ple de pedres i això feia que un moment o altre, tothom hagut
de posar peu a terra. Jo a la que trobava pedres, ja baixava de la bici i anava caminant,
que encara feia mes ràpid.
-Tercer, les
baixades! Encara patia més que les pujades. Estic tan insegur i no domino, ni
la bici, ni la tècnica per baixar. Això em fa tenir molta por de caure, perquè
si caus, et post fer molt mal! Quan arribava a dalt, les cames no m’aguantaven...
Quan arribava a vaig, els braços no m’aguantaven...
Hagut un moment,
per travessar una riera, que hem passat les bicis, en cadena. Tant a la baixada
com la pujada, ens hem repartit les posicions, anàvem passant bicis i el que
anava primer, les col·locava en una explanada petita, fins que hem pujat tots.
El pendent era tant fort, que necessitàvem les mans per agafar-nos als matolls,
i poder pujar.
Una mica
mes endavant d’això, la Joanna (dona de l’Albert), ha trencat la patilla del
canvi de la bici. ¡Sort que portaven una de recanvi! Tot i això, la feina ha
estat, treure la trencada i adaptar la nova, perquè no era de la mateixa bici.
Quan
passa una cosa d’aquestes, en aquestes sortides on tot és ¡companyonia de la
bona! Sempre nià algú, degut a la seva feina o perquè s’han trobat moltes
vegades, que fan quasi miracles: dons no teníem eines, els cargols no sortien,
de martell feien servir una pedra... Tot això, amb un bon rotllo fantàstic!.
Els únics que devien estar una mica preocupats, eren la Joanna i l’Albert. Quan
finalment es va solucionar el problema, ho varem celebrar, com si vesi’m
guanyat una etapa del Tour.
Aixís, hem anat pujant, fins que hem arribat dalt de tot i tocava baixar, baixar, pujar, baixar, pujar, baixar, baixar... jo he perdut el compte de les vagades que ho hem fet...!!
Finalment hem
arribat a Albanyà (poble preciós), on hem agafat aigua fresca d’una font i per
la carretera asfaltada, hem baixat, seguint el riu fins a Sant Llorenç de la
Muga.
Aquest tros, ha
estat el millor, tenint en compte que era carretera asfaltada, baixada i a Sant
Llorenç, ens hem banyat al riu, sens docte, el millor del dia. Ara bé! La
calor a la carretera, aquella hora del dia, insuportable!!
A l’entrada del
poble, hem vist al riu una sínia de fusta, molt semblant a la que teníem
nosaltres a l’horta de “Puente Genil”.
Està funcionant, es mes petita que aquella, però treu aigua. Com anava amb
Julián i era tard, l’he dit que de tornada, l’hi faria una foto. Després del
bany, hem sortit del poble, per l’altre costat i no l’he pogut fer.
Julián, Berta i Toni Lucena, que han sortit els últims,
s’han perdut i han sortit a la carretera, per on hem entrat, s’ha aturat i a
fet la foto que jo no he pogut fer.
De Sant Llorenç
a Pont de Molins, passant per el pantà de Boadella, tot i que no l’hem fet per
la presa com a la nada, ha estat ¡mortal per amí! Tota la ruta, l’hem
feta amb 6:30 h. aproximadament.
De les 5:00 h
del dematí, fins les 3:00 h de la tarda, amb: un cafè amb llet i cereals; un
plàtan; dues barretes i un xarop energètiques i molta aigua. Jo penso que lo
que m’ha faltat amí ha estat un bocata de dos pams, ple de fuet i una bona
cervesa. En Julián diu que no, perquè desprès a les pujades, et surt tot per la
boca! ???
Tot el camí,
Berta i jo, hem anat molt forçats i enrederits, però a partir de Sant Llorenç,
jo he perdut forces mes ràpid que ella i de poc que no arribo.
En arribar a
Pont de Molins, ens hem canviat, hem acomiadat els tres que no han vingut a
dinar amb nosaltres i ràpidament hem sortit capa Els Hostalets, on està el
restaurant que hem dinat.
A la cursa
anaven disset ciclistes i a dinar ens hem quedat catorze. El Restaurant, a
estat molt be i ens hem acabat de refer. Julián, amb la primera cervesa que ha
pres, com era massa freda, se l’hi ha posat malament, però ràpidament l’ha
superat i hem acabat la troballa perfectament.
L’Albert i la
Joanna, s’han portat molt bé amb nosaltres! Ell, a les pujades suaus, ens
esperava i de vegades, tornava per preguntar-nos ¿com anaven? I donar-nos
ànims. Ami, m’animava i m’enganyava, diguin-me que ja estaven arribant, -Només falten vint minuts! Eixís m'he passat dues hores. Al restaurant, el primer plat l’han posat ells i no es podia
triar, però ha estat un “pica pica” molt bo i ha desaparegut en un moment. De
segon hi havia galta, calamars a la planxa i d’altres coses mes. Jo he demanat galtes,
no me n’he adonat, com estaven!
Els que no han
vingut a dinar amb nosaltres, son: Toni Lucena, la seva dona i crec que el noi
que arreglava la bici de la Joanna.
Ja de tornada,
hem vingut parlant amb la Berta i Julián de temps antics. Com hem passat per
Figueres, jo els explicava el temps que vaig passar treballant allà amb 18 ó 19
anys.
També els he
explicat l’accident que va tenir en Javier Capón a Platja d’Aro, on va caure
per el forat d’ascensor de 7 ó 8 pisos d’alçada i va morir a l’Hospital de
Palamós.
A casa den
Ramón, hem descarregat les 8 ó 10 bicis que portaven dels d’allà, en arribar a
Sant Feliu, també l’hem deixat a Paco la seva a la Carretera de Girona i a mi
m’han deixat a casa.
De 05:00h del
dematí, a les 08:00h del vespre. Dia magnífic, però ¡¡esgotador!!!
Julián Lucena.
