7 jul 2013

PROCESOS POLITICOS EN MARCHA (III) la O.N.U.

O N U

Sede en Nueva York

 EL MALO O NULO FUNCIONAMIENTO DE LAS NACIONES UNIDAS

Los Pueblos, Estados, Naciones, Imperios; Organizaciones de Pueblos, respecto a su Cultura su Religión, su Política, su Geografía, su Economía, etc. deciden crear esta súper-organización.

El Planeta, la Humanidad ha evolucionado tanto que llega un momento en que, la parte más evolucionada, "teóricamente" de esta humanidad, decide que hay que organizarse y crear un Organismo SUPRA, para lograr que no ocurran más, cosas tan terribles como las dos Guerras Mundiales del siglo XX.

Lo curioso del caso, es que precisamente, las dos guerras mundiales, las provocaron esos países o Sociedad tan avanzada. Tal vez si ellos se hubieran aplicado el cuento antes, no hubiera sido necesario que hiciéramos esta pantomima, que aunque realmente es muy necesaria, políticamente, no sirve para nada!!

Quizá haya influido en su forma de actuar, el ver que tal como avanza la tecnología de guerra, si tuviéramos una tercera Guerra Mundial, "la cuarta sería a pedradas" como dice el chiste.

Los humanos, somos seres maravillosos, pero imperfectos, (Quizá esa imperfección sea el motivo de la maravilla). Si analizamos la Historia, podemos ver que en cuanto a organización política, lo más eficaz, hasta el momento, ha sido el sistema Democrático y como Organización de los Pueblos, La República.

Países miembros

La ONU fue fundada el 24 de Octubre de 1945, por 51 países que se comprometieron a mantener la paz, la seguridad internacional y proteger a los habitantes del planeta, promulgando su Ley más importante que fue: La Ley de los Derechos Humanos.
Ahora, la componen 193 Estados Miembros y se rige por: La Asamblea General, el Consejo de Seguridad, (15 Miembros 5+10), el Consejo Económico y Social y otros muchos Organismos y Comisiones.
Su Sede principal, está en Nueva York y hay otras como la de Ginebra, Viena, Bruselas, etc.



Sede en Bruselas
                                                               
La Historia, bien analizada, nos enseña los errores que cometieron nuestros antecesores, en circunstancias análogas o similares. La Historia y la Memoria, debe servir para que no tropecemos, no dos, sino muchas veces con la misma piedra.

El caso de la ONU o lo que está ocurriendo en el Planeta, yo lo compararía con los tiempos de los Griegos y los Romanos, época que perduró más de mil años. Los imperios antiguos eran muy largos. Los Egipcios, predominaron cinco mil años; los Chinos siempre han estado ahí, introvertidos con su filosofía tan reservada como interesante. Pero el Imperio Romano, fue en cuanto a progreso, organización, expansión, jurisprudencia, transmisión de la cultura, arte y poderío militar... Igual que el Planeta de los últimos trescientos años.
Roma, heredera de Grecia, quiso gobernarse con un sistema democrático, intentando implantar una República que nunca llegó a consolidar, ni funcionar como tal. El motivo está en que el Senado, siempre estaba supeditado al César o Emperador de turno, (dictador). Para el Senado, era una batalla perdida, porque le faltaba la fuerza del ejercito. Intentaron solucionar ese problema, con leyes como que el ejercito estuviera mandado por dos Procónsules que a su vez dependían del Senado o del César, que los ejércitos no podían entrar nunca en la ciudad de Roma y esta era defendida por una Guardia Pretoriana, etc.. El caso era que el Imperio Romano, nunca funcionó como una verdadera República.

La similitud con la situación actual, yo la veo de esta manera:
El Planeta  -                                 El Imperio Romano

Los Aliados - los Nazis             
Los Americanos - la URSS         Los dos Procónsules romanos.
Los Occidentales - Orientales

LA  ONU.  -                                  ROMA.

¿ Qué hay que hacer, para que el Mundo funcione como una verdadera República?
La respuesta es fácil, pero llevarlo a cabo, quizá imposible!!!
Los países militarmente más avanzados del mundo, nunca cederán sus ejércitos a la ONU y seguramente, tampoco sea la solución. Ya cuando se fundó en el año 1945, sucesora de la vieja Sociedad de Naciones, tuvieron la desfachatez de instalar su Sede, en el país dominante de estos cien años últimos.
Quizá con el tiempo, el Mundo se dé cuenta que la solución más inteligente sería, Desmilitarizarnos, pues además de lo peligroso que es el armamento nuclear, económicamente también sería un gran logro.
Para los países pequeños y medianos, aún es más absurdo mantener un ejercito, que no sirve para nada, puesto que siempre habrá un enemigo potencial que será más fuerte que tú, del que no podrás defenderte. Pensemos en España. El ejercito, solo nos sirve para mandar tropas a otros conflictos bélicos y para defender las cuatro cabras de la isla de Perejil, contra Marruecos!!!! Más nos vale, al ser miembros de la OTAN, que ellos nos defiendan de alguna tropelía que nos quisiera hacer, algún otro país. Mucho mejor aún sería, que la ONU tuviera el único ejercito en el Mundo y que todos los países de la Tierra, estuvieran bajo sus leyes, con lo que no haría falta ni la OTAN ni el Bloque pro-Ruso o Soviético ni países con derecho a veto. ¡Inventemos otro sistema más Democrático y eficaz!!!!

Cuando he comentado que la ONU, no sirve para nada, no es lo que realmente pienso. Eso solo es, en cuanto a la posible solución política y utópica de acabar con las guerras. En cambio, como Organización: Humanitaria, cultural, de arbitraje en pequeños conflictos, judicial a nivel mundial, (siempre que no perjudique a algún peso pesado, claro! "no es bueno morder la mano del que te da de comer"), si que funciona. Pasada la Segunda Guerra Mundial, decretaron unas leyes internacionales, (La Ley de Los Derechos Humanos), que han servido para mitigar muchos abusos de poder que siempre se han producido en los conflictos bélicos medianos y en los países que han estado gobernados por dictadores despóticos. 
¿Lo que no he entendido nunca, es lo del veto que tienen en el Consejo de Seguridad, dependiente de la Asamblea General los cinco países permanentes en dicho Consejo?, (EEUU, RUSIA, CHINA, REINO UNIDO Y FRANCIA).
Supongo que los expertos, deben tener una explicación convincente, pero a estas alturas de la evolución social del mundo, como las Constituciones de los Estados, se deberían revisar. Las leyes se tienen que adaptar a los ciudadanos, no los ciudadanos a las leyes.



Julián Lucena.



24 jun 2013

TREBALLS DE CAP DE SETMANA - III



24/06/13






Dia 16 de juny de 2013, diumenge.

Sé que vaig comentar que no faria mes treball extres o rars, els caps de setmana! Que a partir d’ara, descansaria i nomes em dedicaria a llegir, escriure, ajudar més a la dona y descansar una mica.

No se com, però ja estic embolicat amb un altre assumpte, pot a ser, menys complicat que la llibreria o els prestatges dels Càntirs, però ja hi som.

Es tracta de un moble fen escala, amb unes petites plataformes que servirà per col·locar uns tests de plantes d’interior, tipus Orquídies, que la Carmela te al menjador. L’altre dia que vam haver de anar al AKI per comprar els focus del lletreró de la boutique d’Estètica de l’Eugènia, al costat (de l’AKI), hi ha una botiga de mobles i em van ensenyar aquest tipus de moble, però fet molt matusser i del preu, ni em recordo. Em vaig oferir per fer-ho jo amb la fusta de tauler marí que em va sobrar de fer el lletreró.

Per cert que, el Lletreró de la botiga de Eugènia, també l'he fet jo.

25/06/13
El dia 08 de juny, em poso a fer els croquis i preparar les fustes, el 09 començo a tallar i ara estic intentant muntar-l’hi.


 Ahir, dia 15 de juny, a la fàbrica, (magatzem de l’empresa) vaig fer les plataformes, col·locant la primera, inclòs ja al matí hi havia envernissat un dels muntants. Desprès em vaig a donar que hi havia de fer moltes marques de llapis i era millor, muntar-ho tot i desprès, quant ja el tingues acabat, desmuntar-ho, esborrar les marques i envernissar les peces per separat.


18/06/13


18/06/13








Avui hem a nat, la Carmela i jo a la fàbrica a buscar un cabàs de terra per els testers, l’he ensenyat la feina que hi havia fet i ens hem adonat que hauria de fer quelcom de canvi. He volgut aprofitar la fusta que tenia i he quedat curt amb els laterals. De totes maneres, ja tinc la solució.
L’ inclinació de l’escala, no pot passar de una base de 70 ctms, per tant no es tracta de fer mes llargs els laterals sinó de aixecar tota l’estructura, 28 o 30 ctms. Tinc que tallar a cartabó la base dels laterals i empalmar dos tais de lateral a plom, fins a terra.

18-06-13
El dia 18 de juny, ho vaig acabar, (muntat i tot), i el 22-23, una capa de vernís, ben polit amb paper de vidre, un altre capa.... i para de comptar, ja estic cansat de passar bastina!!

Jo volia acabar-ho per el dia 28, que és el dia del nostre 38er, aniversari de casats, però hi havia de provar-ho al lloc, tallar les potes per posar a mida, donar-l’hi uns tocs de vernís. L’hi comento a la dona, baixem a veure-ho amb el cotxe, el portem a casa i ja es posat al seu lloc, sense tallar potes, repassos de vernís, amb els tests posats a sobre i a quedat “així de bonic”.
24/06/13

2 may 2013

TREBALLS DE CAPS DE SETMANA, II.






28/09/95


06/06/13
 
09- de febrer de 2013, dissabte.








MOBLE LLIBRERIA

Hem començat una nova feina de caps de setmana. Ara és de fuster,
Fa temps que vull fer, mes ven dit, refer un armari de fusta de roure que teníem al pis vell, separa’n el menjador del passadís per els meus llibres.

Aquell armari, era una separació que estava acoblada a la porta vidriera de dues fulles d’accés al saló i al menjador. Només era tancat, la part baixa de 85 centímetres, i la part de sobre, fins arribar al sostre teníem prestatges oberts perquè passes la claró al passadís.

La part baixa tancada, tenia quatre portes, massisses, de plafons, fent "Capella", a cada costat.

Quant vàrem fer les reformes de segregació, restauració i redistribució del pis, el vàrem adaptar a la habitació on estava la antiga cuina, tal com hi havia quedat desprès de treure-li les portes vidrieres.

 Arramblat a una paret, el feien servir de llibreria. Les portes del costat de la paret van quedar condemnades i els prestatges de la part superior, col·locàvem llibres que es recolzaven a la paret de l'habitació.

Espero que no em costi tant de temps com la dels càntirs!
El dia 09 de febrer, he començar a treure tots els llibres i coses que hi teníem al moble i amb el carretó de dues rodes que tenim al magatzem, he portat al traster que tenim a l’entresol, on prèviament hi havia fet lloc i tret moltes carpetes de l’empresa, amb documents antics.

Amb tota la fusta de roure que m’havia sobrat de la reconstrucció del pis: marcs, portes, tapajunts, laterals del moble, etc., no faria prou per a l’ampliació que jo volia fer. Sobre tot, em faltarien molts prestatges i alguna divisòria.


















Prèviament, hi havia fet un dibuix i alguns detalls de les trobades de les peces principals, tallades a 45º, donat que l’ampliació la tenia que fer, retornant-lo capa l’esquerra. D’aquesta manera, li trauria fondo al dormitori, que era llarg i estret.




Aquesta primera setmana, només he baixat les caixes a baix, he desmuntat els prestatges i laterals de la part oberta del vell moble, he tret les portes del darrera i he tallat la part volada, sobre aquestes portes que he tret.

24-02-13
24-02-13









01-04-2013

01-04-2013














09-10 de març de 2013.
Fa setmanes que no treballo al moble, tinc unes fustes demanades a Toima per els prestatges i fullola de 4 mm. Xapada de roure, per la part de darrera i no tinc manera que les portin. També he fet el suport del rètol de la botiga de Eugènia i no he tingut temps de res.
 
 
Les fustes, son d’aglomerat xapat de roure de 22 mm. per els prestatges.
 




Aquesta setmana he passat els cables per a l’ instal·lació de la TV i llum, des de on hi han els endolls, fins el centre de la llibreria grossa, on volem posar la TV, quan puguem comprar-ne una de nova. M’ha costat molt perquè son dos cables gruixuts i els he passat per sota del moble del passadís i del que estic reformant i a trossos he hagut de treure el sòcol i passar-los per darrera.






Ara, esperem que arribin les fustes aviat. Toima m’ha fet un pressupost per a dotze prestatges cantellejats de 22 mm. de gruix i tres taulers de fullola, tot xapat de roure. Tot plegat, pujava 900 €. El envernissat era el que pujava més, capa quatre-cents €. Finalment he decidit envernissar-ho jo, i encara m’ha costat més de cinc-cents €.

        

Ja han arribat les fustes. Per tant, podré continuar la feina al moble.

Aquest dies, m’entres esperava les fustes, he fet la base de la part nova amb fustes massisses de roure que he tret de la porta vidriera que tenia al traster de sota. Ha de ser fort per suportar tot el pes del moble, carregat de llibres.
14-04-13






14-04-13











14/04/13

















21-04-13. Diumenge

 Aquesta setmana, he fet molta feina. Els taulers de darrera, m’han costat de posar, perquè aquest moble, no es pot fer com els que fan a les cases de mobles, on el preparen tot, el porta’n desmuntat i al lloc, el col·loquen a mòduls.
27/04/13
27/04/13

28/04/13
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



El gros, vell, si l’he pogut col·locar els taulers del darrera, separant-lo de la paret però el patit nou, ha estat impossible. L’he fet com he pogut i crec que m’ha quedat prou bé.







El lateral de l’esquerra, l’he aprofitat del que estava al final del passadís i rematava en motllura a l’interior de la cantonada. Com ara no tenim cantonada, l’he agut de tallar per el mig la motllura final.

El Tauler que tapa la part tancada del moble nou, he aprofitat el sostre que vam treure de sobre la porta vidriera. En canvi el sostre de aquest mateix, l’he fet amb dos trossos afegits de lo que em quedava.

¡Ja falta poc!!!

28/04/2013, diumenge.

No he fet molta cosa aquesta setmana, però crec que la vinent, amb el dia de festa de l’un de maig, em quedarà ven poca cosa. El sostre que no l’he pogut posar, el tinc encolat baix i el dia ù, el podré col·locar.

Em preocupen les portes, que les tindré que tallar set mil·límetres a cada costat i em menjaré tota la motllura. Toni de Toima, em diu que la que tenen ells, encara que no es igual, no es notarà res.

12-05-2013, diumenge.

He conegut un senyor, dijous passat, a traves de l’Esteve Pintor, que m’ha fet el tais de les portes i la motllura. Comento, fa temps que l’Esteve em diu que te un amic al carrer del Mall, que l’ajuda a fer coses de fusta, perquè ell com a Hobby, fa talles, ninots i coses de fusta i sembla que no ho fa gens malament.

El seu amic, Eugeni García, te moltes eines de fuster, esta jubilat i també fa coses de marqueteria de fusta, joguets per a les nets, caixetes de fusta d’olivera, etc.
05/05/13













Jo no gosava anar-hi a veure-ho i finalment, dijous passat, ell va vindre a l’oficina i es va presentar, com l’amic de l’Esteve. Em va ensenyar el seu taller i vaig quedar encantat amb la mà d’eines que te i les coses que fa.
 
11/05/13















Divendres mateix, l’hi baixo les portes i amb cinc minuts, les tenia tallades i la motllura feta. Se les va quedar per desplaçar les frontisses, i dissabte ja les tenia per a col·locar-les si ves volgut.

11-05-13
12/05/13















El dia 11 dissabte, vaig col·locar les portes i reparat el lateral dret que tenia un rebaix on hi anava encastat el bastiment de la vidriera, quant el tenien posat al passadís. En acabar això, vaig començar a pujar llibres i col·locar-los a la llibreria.
Avui m’he passat tot el dia arranjant-les i fent la distribució, canviant moltes vagades per que es vegin millor i trobar-los mes bé.

 
25-06-2013, dissabte.
Ordenant els llibres i canviant-li-ho de lloc, t’ho passes de allò mes bé, però el forat que deixava per la tele al centre, no m’acabava de fer el pes, el trobava massa gros. Amb la Carme, comentaven de posar una altre prestatge, pot esser? Teníem dos problemes: Es tindria que aixecar més que els altres, amb la qual cosa, perdíem la rasant dels altres prestatges, donat que mesurant la tele del saló que ens va deixar l’Andreu, només li sobrava un cm.

L’altre problema era, que no teníem més fustes per fer el prestatge.
Però, tot te solució en aquest mon. Aquest prestatge, tenia que esser especial, podíem fer-ho mes petit d’amplada, col·locar-ho més en dins, donat que els llibres que hi posarem, també han de esser petits, d’alçada i d’amplada. D’aquesta manera, una futura TV, lògicament de pantalla plana, cas de que fos més alta, pot passar per davant del prestatge.

                                                                         01/06/2013
El segon problema de la manca de material. El vaig solucionat, amb l’ajut del meu amic Eugeni. M’han sobrat tais de tauler de 22 mm, però cap d’ells feia 1,10 m. ni tampoc, cap tenia el canto xapat. Li vaig baixar el material i les mides, va fer el prestatge amb dos trossos enganxats, el va xapar el canto i en va dir que tal com lo havia enganxat amb cola, que no patís, no es trencarà pas. Jo l’he donat tots els trossos de fusta de roure massís que m’han sobrat, per si pot aprofita’ls-ho. Els ha tallat i guardat, perquè tampoc es que tingui molt de lloc per guardar fusta.
*****
Com podeu veure, aquesta feina ja s’ha acabat. Ha estat una feina, força feixuga i considero que m’ha quedat bastant bé. Donat que no tinc gaires comentaris, em faig petons jo mateix!!!

                                                                        01/06/2013   
Ara bé! Ja porto tres feines d’aquestes i la que podria ser la quarta, no puc posar-la aquí. Es la meva lluita amb aquest maleït Bloc i també escriure en català. Us promet-ho que a partir d’ara, em dedicaré a aprendre a escriure en català i si no puc millorar la meva tècnica de Blogguer, canviaré de mitjà!!!